A

questa setmana s'ha començat a Catalunya el procés de recollida de signatures a favor de la iniciativa legislativa popular (ILP) que impulsa la creació d'una renda mínima garantida per evitar que cap persona no es quedi sota el llindar de la pobresa al nostre país. Els impulsors tenen cent vint dies hàbils per a arribar a 50.000 signatures, que són les necessàries perquè sigui acceptada i debatuda al Parlament de Catalunya. Actualment a Catalunya hi ha uns 300.000 ciutadans que no reben cap ingrés. Aquest grup seria susceptible de rebre la renda garantida i també, entre els desocupats, aquells que no arribin al mínim que s'estableixi, si s'aprovés pel Parlament català la llei que aquesta Iniciativa Legislativa Popular vol impulsar, en aplicació de l'article 24.3 del vigent Estatut de Catalunya.

L'esmentat article del nostre Estatut diu que "les famílies o les persones en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda Garantida Ciutadana que els garanteixi una vida digna". Fins al moment present, la llei que faci efectiu aquest dret per al conjunt dels ciutadans catalans no ha estat desenvolupada. Més aviat el que ha passat és tot el contrari: la crisi llarga, profunda i persistent que estem patint ha fet augmentar el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i, per tant, ha fet més necessari que mai el desenvolupament d'aquest article estatutari.

La quantia d'aquesta renda mínima garantida, d'acord amb el text de la Iniciativa Legislativa Popular en tràmit, serà de 7.967,7 euros a l'any i tindrà caràcter incondicional, no subjecta a cap obligació, perquè el dret a la vida és incondicional. Tindrà caràcter indefinit, fins que el perceptor surti de la situació de pobresa. La quantia l'estableix el Parlament, que considera aquesta quantitat com el mínim que permet una vida digna a Catalunya, i per això els promotors de la ILP l'han establert així en el projecte. Tindrà també un caràcter complementari, de manera que les pensions o salaris precaris inferiors a aquesta quantitat seran complementats fins a aconseguir-la.

La crisi econòmica, la destrucció d'ocupació, l'atur de llarga durada, l'esgotament de les prestacions i subsidis de les persones que estan aturades ha comportat que a finals de l'any 2012, més de 2.000.000 de catalans i catalanes, gairebé el 30% de la població, estigui en situació de pobresa o en risc de ser-hi. De forma especial, cal fer esment que aquesta greu situació afecta de forma molt més dramàtica gairebé 300.000 nens i nenes, menors de 16 anys, que a final de l'any 2012 viuen per sota del llindar de la pobresa.

Més enllà que la ILP sigui finalment aprovada pel Parlament, és una iniciativa políticament necessària i a la qual val la pena donar suport, ja que obliga els poders públics a replantejar aspectes fonamentals de l'actual política social, per tal de donar resposta coherent a les necessitats materials d'una part de la població catalana que es veu fortament afectada per la crisi i que reclama la solidaritat de la nostra societat per evitar la marginació social i mantenir la cohesió social.