L
'Ajuntament d'Artés ha fet un primer passet i cal esperar que no sigui flor d'un dia, sinó que traci un camí llarg i regular. El consistori ha fet públic el cost que han suposat els tretze regidors que el componen per a les arques municipals durant el primer trimestre de l'any. Una mica més de 16.000 euros, que inclouen les retribucions (només l'alcalde percep un sou) i les indemnitzacions de cadascun d'ells per assistència a plens, a comissions informatives i a juntes de govern, i també les despeses de telèfon mòbil per a trucades per la tasca a l'Ajuntament i per dietes i desplaçaments. La iniciativa neix d'una moció presentada a final d'any per la CUP i aprovada pel ple, que recollia diferents mesures per incidir en la transparència dels gestors municipals cap a la ciutadania que representen. El compromís adquirit és que aquest mateix informe -és un senzill quadre de dades que s'ha penjat al web municipal- es vagi repetint al final de cada trimestre, i que s'ampliï també als anomenats càrrecs de confiança. Les xifres que hi apareixen no són el més important. Ho és el fet en si mateix. En moments com l'actual, en què tot el que porti associat el mot "polític" o "política" genera re-buig, desconfiança o reprovació, qualsevol gest que contribueixi a subratllar que no hi ha res a amagar és important. L'Ajuntament d'Artés no és el pioner. D'altres, com el d'Arenys de Munt, ja practiquen aquest sa exercici i fins i tot amb més detall. Però és dels primers a fer-ho a la Catalunya Central i és un trampolí perfecte per demanar que l'impuls no només no s'aturi, sinó que s'encomani. Que s'escampi, com diu aquella frase tan nostrada, com una taca d'oli. En realitat, l'exercici que ha exigit la CUP a Artés i que l'equip de govern ha complert en aquest primer trimestre del 2013 respon al més estricte sentit comú. El de retre comptes periòdicament amb la ciutadania que els ha fet confiança. Ben mirat, l'aspecte negatiu del cas d'Artés és que sigui un fet rellevant, per excepcional.
