S
i els pronòstics es compleixen -i tret de la sorpresa aïllada de cada any, sempre es compleixen-, aquest serà un Sant Jordi que tindrà un claríssim predomini dels autors catalans, una tendència que s'ha produït ja durant els darrers anys. Després d'un llarg cicle en què els grans venedors eren els autors de best-sellers internacionals -des de Brown fins a Larsson passant per Rowling-, sembla haver-se implantat al mercat de casa nostra un predomini de les signatures pròpies del país, un petit fenomen que constitueix un excel.lent símptoma de vitalitat de les lletres catalanes. Certament, la potència d'una llengua no es pot mesurar per la seva capacitat per generar autors capaços de vendre's una mica més bé que els seus homòlegs internacionals. Cal tenir en compte moltes més coses, i entre aquestes abunden els indicadors de debilitats molt consolidades: les vendes totals de qualsevol autor català són modestíssimes; només la mitja dotzena d'autors que encapçalen les llistes poden aspirar a vendre poc més d'un grapadet de milers d'exemplars; les principals signatures obtenen el seu crèdit més de l'exposició mediàtica que de la maduració d'una obra literària realment consolidada, i els autors que realment intenten fer una proposta original tenen grans dificultats per emergir enmig dels noms coneguts que conreen els temes de moda en els registres de sempre. Aquest mapa, i la constatació que les noves generacions s'inclinen majoritàriament pel castellà per raó de la seva llengua d'origen, formen un seriós conjunt de raons per defugir qualsevol complaença. I tanmateix, no deixa de ser una invitació a l'optimisme constatar que els noms que avui sonaran més seran els d'Albert Sánchez Piñol, Albert Espinosa, Màrius Serra, Sílvia Soler, Lluís Llach, Pilar Rahola i, en un altre nivell, els manresans Genís Sinca i Anna Vilajosana, que també tenen bons pronòstics per a avui. Convé no deixar-se enlluernar, però seria desassenyat no subratllar com cal aquest bon símptoma.
