P

oc dies abans de la confirmació del descens de categoria del Bàsquet Manresa, una bruixa es va arremangar les faldilles, va deixar l'escombra al vestidor i es va posar a jugar a bàsquet el pavelló del Nou Congost de Manresa, tot fent un triple des de fora de la pista quan el partit estava decidit. Els estalviaré les conyes i acudits que es poden fer. Prefereixo analitzar el que suposa aquest patrocini esportiu que celebro confiant que l'equip recuperi als despatxos el que ha perdut el cap de setmana passat.

En un món en què hi són els bancs i les grans corporacions s'hi ha colat una rara avis. Qui és La Bruixa d'Or més enllà d'una (aparentment) simple administració de loteries? És la marca comercial d'un punt de venda de dècims d'un poble del Pirineu anomenat Sort de poc més de dos mil habitants. Amb poca cosa, molt poca cosa, un emprenedor ha sabut crear un imperi econòmic. El seu poble té la sort de dir-se així, va tenir un cop de fortuna als inicis en donar un premi gros per Nadal, va crear una marca associada a una bruixa simpàtica i moltes hores de feina. La fórmula màgica infal·lible: innovació, un cop de rauxa i treball. Sembla fàcil, oi?

No ho és de cap manera, però en Xavier Gabriel ha aconseguit un èxit gegant amb un concepte trencador per les loteries. I a continuació un treball intens dels darrers anys per apuntalar el creixement i crear la màxima visibilitat, diversificar i allò tan difícil de consolidar i seguir creixent.

Posar el teu nom en una samarreta d'un equip de divisió d'honor és un risc excepte per a les grans companyies, però veig clar l'èxit de la Bruixa en aquesta cas. Tot i que els 400.000 euro per any són molts diners però poca cosa en un pressupost esportiu esgotat. Notem que el descens l'ha venut com un pas enrere per prendre impuls. I és molt remarcable que aposti per un equip que està en hores baixes però encara ho és més que ho presenti en positiu, sense plors i negativismes. "Algun dia guanyarem el Madrid i el Barça", ha dit en Gabriel.

I algunes consideracions de màrqueting pur. Cal tenir en compte la pronúncia en castellà, que és el mercat principal al qual s'adreça. M'imagino el que diran aquells locutors dels carrusels esportius que canvien el nom d'en Cesc del Barça per "Xes" o "Sex" quan passin la connexió per demanar el minut i el resultat de la "Bruisca" o la "Brutxa" de Manresa. I una recomanació sobre la visibilitat de la inscripció a les samarretes: és molt millorable si vol destacar-la en les transmissions televisives. Algú ha de treballar aquests serrells i potser considerar a posar-hi directament la imatge de la bruixa en lloc del nom.

I els afeccionats hem de fer un exercici de realisme. El patrocini només cobreix una part d'un pressupost esquifit per ser a l'ACB. En Xavier no és l'àrab que va comprar el Màlaga o el París o el rus del Chelsea. És tot una altra cosa molt més prudent i catalana, i no hi abocarà el sac sense límit. Però si en un parell d'anys es refà la situació esportiva i es puja amunt, es consolida l'equip i es torna a Europa com el bàsquet "TDK" del les temporades d'èxit del segle passat, potser caldrà internacionalitzar-se (la moda empresarial d'ara) i tindrem The Golden Witch, mentre l'amo s'ho mirarà des de l'espai dins de la nau de Virgin per a la que ha comprat un bitllet, vestirà la samarreta del Bàsquet Manresa amb la seva icona ben visible al pit mentre la càmera li farà un pla de mig cos. Fanàtics dels bàsquet, toca un any o dos a l'infern de la LEB, però tinc la sensació que després ens divertirem.