xut a pals

Ni bastó ni pastanaga

23.04.2013 | 09:22
Ni bastó ni pastanaga
Ni bastó ni pastanaga

E
n relació amb el procés endegat que ens ha de dur, aviat i si ningú es fa enrereÉ, a la República Catalana, hi ha un cert consens a vincular l'augment de l'independentisme explícit a l'agreujament de la crisi econòmica. Ho diuen des del liberalisme de dretes, quan afirmen que amb l'estat propi, les empreses, el país i les persones que hi vivim serem més competitius i tindrem més oportunitats de sortir-nos-en, de guanyar diners. Ho diu, també, l'ortodòxia marxista, convençuts que l'economia és el motor de la història i que només amb la perspectiva d'una nova societat, més justa, amb la riquesa més ben repartida, les classes populars, els treballadors i treballadores, es faran seu l'objectiu. I ho diu, també, la dubtosa saviesa popular de cua de forn de pa i barra de bar de barri, farts de ser els cornuts que paguen el beure i de les carreteres gratuïtes allà i de peatge aquí. Però és que també ho diuen els contraris a la independència i l'escèptica premsa internacional, que repeteixen una vegada i una altra que l'únic que volem són més diners, que tot plegat és un xantatge (o ens pagueu o marxem), i que ha sigut la fallida generalitzada el que ha fet canviar de parer tantes persones que, fins llavors, eren feliços súbdits del Regne d'Espanya. Tots coincideixen en la mateixa visió materialista dels processos polítics i socials, que tant bé lliga amb el prejudici recurrent, el que afirma, burleta, que el filferro el van inventar dos catalans barallant-se per una pessetaÉ. Si no hi hagués crisi, conclouen, a la mani de l'Onze de Setembre de l'any passat hauríem sigut els 10.000 pesats de cada any.
I és evident que l'actual atzucac econòmic porta molta gent a qüestionar-se estructures obsoletes i a buscar noves sortides. I no és cap mentida que ara més que mai el dèficit fiscal i la subordinació a l'estat espanyol és un sobrepès insuportable per a persones, empreses i institucions. I també és cert que la independència no pot ser buida, que cal i podem dotar-la de contingut social (socialista fins i tot) que la faci encara més útil i desitjable.
Ara bé, i si malgrat tot això, la crisi no fos la causa sinó un simple factor en l'esclat independentista? I si en realitat portéssim 300 anys d'independentisme somort, de voluntat d'existir com a col·lectivitat autocentrada, de resistència més o menys callada, i que només la repressió ferotge, combinada amb l'anestèsia d'un cert benestar material, hagués apagat, que no eliminat, la voluntat d'anar per lliure?
I si el que ha passat és, senzillament, que quan el bastó (la repressió) ja no fa por, o no tanta, i la pastanaga (la butxaca) és cada cop més raquítica, hagi fet aflorar, de forma espontània i explícita, aquest desig subliminar?
Potser, en el fons, volem la independència per la mateixa estranya raó per la qual seguim parlant català, transmetent-lo generació rere generació i incorporant-hi nous parlants, tot i els 300 anys d'Estat en contra i malgrat que hagués sigut molt fàcil deixar de fer-ho.

L'últim El més llegit
  1. La Sala Petita del Kursaal balla al ritme de la música tradicional catalana
  2. La Unió Musical del Bages celebra 20 anys de concerts de Santa Cecília
  3. Dos històrics del Centre d´Estudis Comarcals reben el Premi d´Honor Ciutat d´Igualada
  4. Un jurista foguejat al País Basc agafa el relleu de Maza com a fiscal general
  5. PREMI DE COMPOSICIÓ MUSICAL PAQUITA MADRIGUERA La ciutat d´Ivori, de l´igualadí Carles Prat. Premi convocat per l´Ajuntament d´Igualada i l´Escola Municipal de Música. Premiat amb 1.350 euros i l´edició de l´obra, que servirà de base pedagògica per a joves intèrprets en formació. PREMI GASPAR CAMPS Concedit a l´obra de disseny d´interiors de les noves oficines de La Renda Urbana. Ha estat feta per l´estudi 99espais i realitzada per Xavier Pelfort. Premi creat amb l´objectiu de reconèixer el talent en el disseny i en l´interiorisme. PREMI D´ART DIGITAL JAUME GRAELLS Obres Florecer, Hogar i Skydrive, de l´autor xilè resident a Barcelona Sebastián Felipe Becerra. Premi impulsat per l´Ajuntament amb el patrocini del CEINA. Ha rebut el guardó Ciutat d´Igualada, una llicència original Corel i 1.800 euros atorgats per La Renda Urbana, Trilogi i CEINA. Accèssit per a El zoo del dr. Blau, del tarragoní Robert Sirvent. PREMI DE POESIA JOAN LLACUNA Resplendor de foc, del manacorí Jaume Mesquida. El premi, impulsat per l´Ajuntament, l´Ateneu Igualadí i el Centre d´Estudis Comarcals d´Igualada (CECI), està dotat amb 1.350 euros i la publicació de l´obra a Viena Edicions. PREMI DE FOTOGRAFIA PROCOPI LLUCIÀ Col·lecció Los Surma, del valencià José Beut. Dotat amb mil euros i la participació en el festival FineArt. El segon premi és per a Yolanda Luque, de Castellbisbal, per a la col·lecció Dones de França al segle XVIII. PREMI D´INVESTIGACIÓ JAUME CARESMAR Desert. PREMI MOSSÈN CÒDOL AL COMPROMÍS SOCIAL I CÍVIC PREMI D´HONOR CIUTAT D´IGUALADA Atorgat a Magí Puig, destacat membre del CECI i organitzador durant molts anys de les sessions de l´Aula Universitària de la Gent Gran, i a Jaume Farrés, també històric membre del CECI i incansable investigador i difusor de la història d´Igualada. També hi ha hagut un record a títol pòstum per a Esteve Corbella.
  6. Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica intenten esborrar Vila de la fotografia del Govern i hi deixen les cames
  7. ERC guanyaria les eleccions i JxCat, el PSC i C´s es disputarien la segona força
  8. Avià no encendrà els llums de Nadal fins que s´alliberin «tots els presos polítics»
  9. Juncker: «No s´ha de subestimar el suport d´Europa a Rajoy»
  10. Berga i Gironella posaran en servei la il·luminació
Enllaços recomanats: Premis cinema