D

ivendres passat es presentava al Consell Comarcal el llibre Relats amb tracte, que recopila 13 relats escrits en el marc de la campanya "Tracta'm bé" de prevenció dels maltractaments a la gent gran. Un imprevist d'última hora va impedir que pogués assistir-hi, com inicialment estava previst. Tanmateix, no vull deixar passar l'oportunitat per fer una breu reflexió.

Vagi per endavant que tinc una flaquesa cap a la feina que desenvolupen les nostres treballadores socials. Les meves anteriors responsabilitats, com a regidor d'acció social de l'Ajuntament, em fan prou coneixedor de la seva abnegada tasca.

El grau de progrés d'una societat no es pot mesurar únicament per la seva capacitat de generació de riquesa ni pel grau de repartiment d'aquesta. Com tampoc no pot fer-se, exclusivament, en funció del nivell de formació dels seus ciutadans. Tot i que aquests factors, i d'altres, són molt importants, allò que marca l'autèntica diferència en una comunitat avançada és la capacitat i la voluntat que té de donar resposta a les necessitats dels col·lectius més desafavorits. I ho és perquè això és el que li dóna força moral i la cohesiona.

Afortunadament, i tot i que ara estiguin en perill tantes coses importants, ja fa uns quants anys que, des de les administracions, s'ha estat treballant per donar resposta a les necessitats de la nostra gent gran. Malauradament, però, hi havia un aspecte que havia quedat aparcat, per desconeixement o perquè ningú no sabia com donar-hi resposta. Hem estat capaços de plantejar solucions als maltractaments als infants o a les dones, però encara no havíem estat capaços de fer-ho en el cas de la gent gran. Per això és tan important que puguem dur a terme campanyes com la que impulsem conjuntament Consell Comarcal i Ajuntament, anomenada "Tracta'm bé".

Les persones d'edat avançada constitueixen un grup de població extremadament vulnerable. I el pitjor de qualsevol tipus de violència és el silenci, el desconeixement, la incomprensió cap als individus que la pateixen. Precisament, per lluitar contra això, neix el llibre Relats amb tracte. Un llibre que no neix amb voluntat de ser-ho, sinó que constitueix una recopilació de textos que perseguien la finalitat d'alertar la població contra aquest maltractament. Que aquests contes hagin esdevingut un llibre (amb relat inclòs d'Isa-bel-Clara Simó!) és una mostra de l'encert de la idea. Un èxit atribuïble només a les treballadores socials del Solsonès que, com sempre, hi han posat l'ànima més enllà del compliment estricte de la seva tasca professional.

Permeteu-me, doncs, que feliciti públicament els serveis socials del Solsonès per aquest llibre. A l'Anna Terricabras per la seva col·laboració en el disseny. Però, de manera molt especial, a la Maribel, la Sònia, la Tània i la Lurdes. Ja sabia que tenim unes excel·lents treballadores socials, el que no sabia és que també tenim unes excel·lents escriptores.