L
a Fundació Universitària del Bages va fer ahir un pas que constitueix un punt d'inflexió en la seva història. Nascuda amb gran modèstia durant els mandats de Juli Sanclimens, s'ha anat convertint en una realitat molt considerable, amb sis graus i més de 1.700 alumnes en unes instal.lacions competents i creixents. Fins ara, el camí s'ha fet en solitari, de forma absolutament autònoma, autofinançada i tenint sempre com a primer objectiu l'interès de la ciutat i la comarca, a les quals es deu en exclusiva i de les quals és un agent dinamitzador clau en un moment de pèrdua d'organitzacions que havien estat puntals i signes d'identitat. Ahir, aquest procés va fer un pas de gran importància en signar l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, un acord de federació amb la Universitat de Vic, encapçalada per l'alcalde de la capital d'Osona, Josep Maria Vila d'Abadal. La FUB, fins ara vinculada a la UAB sense més llaços que el compromís de l'adscripció dels estudis, s'associa amb la UVic en un vincle permanent que compromet les dues parts. Ambdues mantenen la seva autonomia, però el fet és que la FUB s'incorpora a l'òrbita d'un centre molt més gran. La forma en què s'articularà aquesta relació s'ha de concretar ara, i cal comptar que garantirà l'equilibri per damunt de la diferència de dimensió. La FUB pot treure partit de deixar de ser un centre adscrit i passar a formar part d'una universitat, i és de preveure que aquest canvi pugui anar en benefici de la qualitat i varietat dels estudis oferts a Manresa. Si més no, aquest és el càlcul dels signants manresans, i aquest ha de ser l'objectiu prioritari. D'altra banda, l'aproximació que aquest acord significa entre dues ciutats que han viscut d'esquena, i amb marcats recels en les seves classes dirigents, té un caràcter his- tòric molt rellevant. És un pas, però, que té poc sentit si no s'emmarca en l'assumpció general que aquest espai universitari comú té sentit perquè es produeix en un marc territorial comú que és la Catalunya Central. És en aquest marc que la suma d'esforços de Manresa i Vic té un enorme potencial i hauria de ser vista com un horitzó necessari no només per les dues ciutats, sinó pel conjunt del país. La Generalitat ha tingut un paper determinant en la signatura de l'acord d'ahir. Li correspon fer possible que aquest marc es vagi construint, enfortint i enriquint per tal que aquesta aproximació que ahir es va iniciar sigui fèrtil per als dos centres i per als seus territoris. Una oferta universitària potent, moderna, sostenible i dinamitzadora serà un magnífic primer pas.
