P

arlar d'en Francesc Mestres, en el seu vessant professional, és impossible sense fer-ho de la persona, de la seva honestedat, de la seva inquietud per millorar els aspectes socials, la que és pròpia dels que tenen una mentalitat oberta i saben que la nostra actuació professional pot contribuir al progrés, a equilibrar les desigualtats i en definitiva a millorar la vida dels ciutadans. La seva activitat professional ha estat dedicada íntegrament a l'urbanisme. Dels seus inicis destaca la direcció del Pla General de Manresa, començat a la Transició i aprovat l'any 1981. Fins a aquell moment la ciutat s'havia desenvolupat amb diferents marcs urbanístics, dels quals cal destacar el Pla d'Eixample i Reforma de l'any 1933 de Josep Firmat, que havia estat molt desvirtuat per les propostes i actuacions dels anys 60 i 70. El Pla del 81 integra nous plantejaments i noves tècniques que, en el vessant de proposta, es tradueixen en el reconeixement de l'orografia, el tractament dels cursos fluvials, l'estructura dels espais públics i la seva articulació amb les propostes d'ordenació urbana.

Entre les propostes cal esmentar l'opció de protecció del centre històric, que incorporava el primer eixample del Passeig i Guimerà, o la proposta de reutilització dels espais alliberats pel ferrocarril a l'interior de la ciutat. Va ser sens dubte una etapa engrescadora i també combativa contra les inèrcies encara ben presents del règim no democràtic.

Són també d'aquesta etapa els Plans de la Rodalia de Manresa, que ell va dirigir, impulsats per Lluís Cantallops des de la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat. Un intent de planejament territorial que no va tenir la continuïtat d'una gestió coordinada i que comprenia les poblacions de Sant Joan de Vilatorrada, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Santpedor , a les quals s'afegiren després Sallent i Balsareny.

Posteriorment el seu treball professional es va traslladar a Sabadell, on va dirigir el Pla General d'Ordenació del 1992 i va participar en projectes tan emblemàtics com l'Eix Macià, el Parc Catalunya i el Pla de recuperació del Centre. El Pla General de Sabadell va ser una aposta contra corrent quant a limitar el creixement de la ciutat en favor de les propostes de renovació urbana i, dins d'aquest model, pel tractament en positiu de l'espai lliure. Aquest plantejament incorpora conceptes tan nous aleshores com els parcs agrícoles, els parcs paisatgístics, els espais periurbans, etc. Al final d'aquesta etapa va ser també director del Pla General de Santa Perpètua de Mogoda.

L'any 1995, amb la formació del Pacte de Progrés a l'Ajuntament de la ciutat, torna a Manresa, on, com a director de l'Àrea de Territori, va organitzar l'àrea amb criteris professionals, va acabar la llarga tramitació del nou Pla General el 1997, i dins del Programa d'Actuació Municipal va posar en marxa, des de la seva responsabilitat tècnica, una sèrie de projectes que marcaran una profunda transformació de la ciutat.

D'aquests projectes cal destacar el Pla Integral de Revitalització del Nucli Antic, amb uns objectius prou coneguts i en bona part materialitzats mercès al programa Pla de Barris; el Projecte de la façana sud, que té com a objectiu revaloritzar la imatge monumental de la ciutat, integrar el riu, reequipar el centre històric amb els nous jutjats tot creant nous espais públics i aparcament; la configuració de la corona nord, amb els plans de les Bases de Manresa, Ametllers, Concòrdia, la Parada i la reordenació dels Dolors; els projectes de nous equipaments al nucli antic, a l'eix cultural del Passeig, a la zona universitària, les noves escoles; i també l'aposta per l'habitatge protegit.

Va ser una etapa caracteritzada per actuacions en molts fronts, ben planificades, en les quals es van saber utilitzar els instruments urbanístics adequats i on la iniciativa pública hi va ser molt present. Certament hi ha hagut un intens debat sobre alguna de les realitzacions d'aquesta etapa; però aquesta controvèrsia no pot fer qüestionar l'esforç, l'anticipació i el treball que hi va dedicar; un treball on l'arquitectura va tenir un paper important i que caldrà analitzar i posar algun dia en valor.

Però del Francesc Mestres, del Quico, més que el "què", cal destacar-ne el "com". Els que hem treballat amb ell sabem que aquest "com" tenia moltes qualitats. El mestratge, la generositat dels que en saben i comparteixen el seu coneixement, el saber fer equip, creant un bon ambient de treball ple d'episodis de gaudi, la bonhomia que fa que per sobre de la direcció s'imposi la confiança en la persona.

Aquestes qualitats l'han acompanyat fins al final amb la lliçó que ens ha donat en la seva darrera etapa, durant la seva malaltia. Plenament conscient del seu estat de salut, ho ha afrontat amb bon estat d'ànim, amb sentit de l'humor, amb positivisme i amb un estat de creativitat que l'ha portat a escriure, pintar i dibuixar fins al darrer moment, cosa que li ha permès acomiadar-se alleugerit i en pau.