o sé si gaires lectors van tenir ocasió de seguir en el darrer programa Singulars, del Canal 33, l'entrevista amb Jorge Vestrynge, de complicada trajectòria política (ha arribat a ser successivament secretari general d'Alianza Popular, membre del PSOE i proper a Izquierda Unida) i que avui és professor de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid. Fins i tot, fa poc que va participar en un escrache organitzat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca davant del domicili de Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern de l'Estat Espanyol. Les opinions que va expressar Jorge Vestrynge en el programa Singulars sobre la casta política i econòmica espanyola, a la qual qualifica obertament de depredadora, sorprenen per la seva contundència i rotunditat. I sorprèn també sentir la categòrica afirmació que si els catalans volen majoritàriament la independència ningú no els ho podrà impedir. Realment no estem acostumats a aquesta línia de pensament en persones que provenen de l'àmbit polític espanyol. Però justament aquesta setmana no ha estat l'única veu en aquest mateix sentit. El coordinador d'Izquierda Unida, Cayo Lara, també ha donat suport a una consulta democràtica que permeti a Catalunya plantejar el tipus de relació que vol mantenir amb Espanya. És el primer partit d'àmbit estatal que s'hi mostra favorable.
Aquestes dues opinions demostren que hi pot haver un canvi de tendència a l'Estat de manera que acabi sent reconegut el dret de Catalunya a decidir ? Segurament que no, per tres motius. Primer perquè persisteix la negativa absoluta a acceptar-lo per part del PP i del PSOE. En segon lloc perquè acceptar la consulta voldria dir que s'accepta també el resultat que en podria sortir i l'Estat de cap manera vol córrer el risc de trobar-se amb una victòria del sí. I tercer perquè acceptar la consulta és acceptar que Catalunya té el dret de fer-la i això va genèticament en contra dels que consideren que l'única sobirania admissible és la de l'Estat Espanyol.
Com passa tan sovint, el desenllaç de la situació vindrà marcat pels temes econòmics. Ara mateix Rajoy -i l'Estat Espanyol en definitiva- té un bon dilema al davant: concretar el límit de dèficit a què pot arribar Catalunya. Potser hi ha gent que encara pensa que es tracta simplement d'un problema tècnic poc rellevant. Però no és així. L'Estat està a punt d'equivocar-se altra vegada. Entorn del límit de dèficit s'està lliurant una batalla que pot tenir conseqüències notables. Per primera vegada una part important de la ciutadania s'adona de quin és l'origen real de les retallades. I si la Generalitat manté el pols, no s'arruga i sap explicar-se bé pot aconseguir un consens d'amplada inèdita entre la ciutadania.
