U
n exemple a imitar per altres forces polítiques és l'acord que aquesta setmana han signat els partits catalans Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa amb la formació política estatal Izquierda Unida. És un acord que es basa en tres punts: donar suport a l'exercici del dret a decidir; reclamar i afavorir un procés de negociació entre les forces polítiques de l'estat i les de Catalunya per acordar la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya; i treballar conjuntament per un model d'estat federal, plurinacional, social i republicà que incorpori el dret a decidir. Amb aquest acord, Izquierda Unida es converteix en el primer partit polític estatal que dóna suport al dret a decidir dels catalans. El seu principal dirigent, Cayo Lara, ho ha dit de forma clara i contundent en la presentació de l'acord: "no s'ha de tenir por al que puguin decidir els catalans". Crec que no és exagerat dir que es tracta d'un acord històric que hauria de marcar un camí a seguir per a la resta dels partits catalans en relació amb els seus socis espanyols, i que contrasta molt intensament amb l'immobilisme que practica el Partit Popular de Catalunya i amb el seguidisme del Partit Socialista de Catalunya.
L'acord entre els tres esmentats partits marca una línia de com s'ha de respondre als problemes polítics: des de posicions indiscutiblement democràtiques, sense apriorismes ni essencialismes identitaris i amb voluntat de fer pedagogia política per fer viable una pretensió tan elemental, des del punt de vista democràtic, com l'exercici del dret a decidir. De cara a ser factible aquest dret, és fonamental trobar veus a la resta de l'estat que hi donin suport.
Aquesta és una línia de conducta política que està als antípodes de la que aquesta mateixa setmana ha practicat el Partit Socialista de Catalunya a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, votant a favor, conjuntament amb Plataforma per Catalunya, d'una proposta presentada pel Partit Popular per impedir una consulta que no tingui el vistiplau de l'estat espanyol. L'acord entre ICV-EUiA i Izquierda Unida adquireix encara més valor si es té en compte que el sistema de partits en el conjunt de l'estat espanyol està evolucionant de forma accelerada.
El bipartidisme que ha caracteritzat la política espanyola des de la transició està arribant a la seva data de caducitat i és difícil que torni a ser com era. Però també assenyala amb claredat un dels obstacles que s'oposen a la construcció d'una alternativa a CiU, i és la manca de sobirania d'una part de l'esquerra catalana que està representada pel PSC. Per moltes raons, entre elles el procés sobiranista que està vivint el país, ha caducat el model de pertinença a un partit d'àmbit estatal, per molta personalitat pròpia que es vulgui tenir dins seu. Per desgràcia, ni el PSOE ni el PSC no semblen assabentats d'aquest fet tan evident, i això forma part dels obstacles que estan impedint l'avenç del dret a l'autodeterminació de Catalunya.
