H

o tenim fet des de fa uns dies. La Universitat de Vic (UVic) i la Fundació Universitària del Bages (FUB) s'han fusionat i tot sembla culminat. Tot? Els queda pendent un aspecte que pot semblar menor, però coneixent les suspicàcies ancestrals entre les dues comarques -a vegades cruament enfrontades- respecte del lideratge de l'interior de Catalunya, podria ser que provoqués una demora de la culminació del projecte o fins i tot un fracàs: no se sap com es dirà la criatura.

Els polítics i els acadèmics van arribar a un acord d'unió tot seguint els cànons clàssics de les negociacions. Van pactar tots els punts en què no hi havia grans divergències i van anar deixant sobre la taula els punts que s'encallaven. A la fi, només en va quedar un, la denominació. És una forma eficaç per avançar però ara tenen una patata calenta. Tots els conflictes o desacords, és millor resoldre'ls abans d'aixecar-se de la taula i assumir el desgast que suposa. Quan s'acaba la tensió i s'afluixa, el que no es va acordar pot enquistar-se. Una prova d'això és que algun dels responsables ha manifestat la preocupació per un possible malguany de la unió. A tots nivells socials, aquest fet sempre és al subsòl de la relació entre les dues viles i regurgita de tant en tant. El mateix delegat de la Generalitat a la zona té dues oficines, una a cada comarca. La Universitat de Vic és diu així i no vol canviar. I és lògic. És una entitat amb una llarga trajectòria, potent, forta i més gran que la FUB de Manresa. I al Bages diuen amb la boca petita que no ho acceptaran. I ara què fem? Com ho resoldran els insignes representants de les universitats? Els mitjans han començat a parlar informalment de la Universitat de la Catalunya Central. Els anticipo que aquesta apel.lació no agradarà a Osona. Tampoc en podem dir Universitat Central perquè és com es coneix la de Barcelona (UB). Hi ha algunes opcions que es poden valorar però temo que no passarien un primer tall: Universitat Transversal, de l'Eix o de l'Interior. No admeten ni una segona lectura. A més, es poden prestar a tota mena d'interpretacions malèvoles i errònies. Per exemple, la de l'Interior es podria assimilar a un centre per formar mossos i detectius de mètode. Què faran el rector, el vicerector in pectore i tots els càtedres? Com ho resoldran? Si a les universitats hi ha els millors pensadors d'un país, cal exigir que la seva proposta sigui del nivell excels que acrediten. La marca és important en qualsevol activitat econòmica i comercial. I les universitats són també tot això. I si acaben fent el que es tem, mantenir els dos noms i crear una nova marca general per sobre o per sota, tindran una amanida de lletres i sigles que ningú sabrà per on agafar-ho.