H

a tornat als diaris, a les televisions i a les ràdios. Ja torna a ser aquí. El ciutadà més mediàtic de tots els nostres ha tornat a aparèixer abassegadorament a les pantalles de tot el món. I aquesta vegada enfadat i atacant. Des d'ara, amb una mitjana de dues rodes de premsa per setmana, els afeccionats del FC Bayern el tindran a la seva disposició (i a la nostra) de forma massiva i constant. I les cròniques prèvies deien que l'elegit que va marxar havia après a parlar alemany en quatre mesos. Si fos així, seria bonic, potent i molt meritori, però no és veritat. En edat adulta ningú aprèn un idioma nou en poques setmanes. El seu nivell és pobre, el parla sincopat, amb errades i ple d'anglicismes. És remarcable l'esforç que ha fet però no es pot banalitzar el correcte aprenentatge d'una llengua d'aquesta forma. Tal com es presenta la gesta, sembla que tots els altres som idiotes i ell l'únic capaç d'assolir fites sobrehumanes.

És un privilegiat, ha tingut tot el temps del món per estudiar durant tres mesos d'aquest any sabàtic que els altres mortals no ens podem permetre de cap manera. Però el resultat, de moment, és molt just. O sigui, el normal. S'ha pogut pagar el cost d'un professor d'elit quatre hores al dia, opció a l'abast de poques persones per temps i cost. En canvi, per què tothom que no coneix aquest idioma ha pensat que en Pep parla alemany com la doctora Merkel? Per la senzilla raó que un grup nombrós de periodistes espor-tius han dit sense cap rigor ni criteri que el dominava excelsament. I ho han pregonat amb l'única voluntat de fer-li la pilota i guanyar-se el personatge amb adulació i raspallades, tot seguint una pràctica iniciada a Barcelona fa molts anys. No sóc capaç d'aguantar les rodes de premsa d'entrenadors com ell, on molts dels cronistes presents els cau la bava perquè -potser- en acabar el gran sacerdot de la religió més moderna els permetrà seure a taula amb ell, pujaran al seu cotxe o aspiraran a ser els escollits per a la primícia del pròxim fitxatge. Periodisme cortesà.

En aquest cas, la culpa no és d'en Guardiola. Ell sap l'alemany que parla. Els que han volgut convertir quatre frases memoritzades i les lliçons gramaticals de Nova York en un "domini" de l'idioma o "un perfecte alemany" són els responsables d'aquesta fal·làcia. Amb el temps, amb molta pràctica i perseverant, acabarà parlant-lo a un nivell acceptable. És una llengua difícil d'aprendre per a un llatí, fins i tot si es coneixen altres idiomes com l'anglès. I el parlarà sempre amb accent de Santpedor. Li aconsello que mesuri les cites filosòfiques d'en Goethe, no sigui que alguns informadors d'aquí el confonguin amb en Götze, la perla del Borussia que acaba de fitxar per 37 milions d'euro. I els d'allà potser pensaran que en Miquel Martí i Pol és el nou descobriment de la Masia quan els reciti algun vers seu. Pel que sembla, en Thiago Alcántara també fa temps que sabia que li calia aprendre aquesta llengua. A veure com progressa. Josep, l'Arrigo Sacchi, un dels teus ho va dir ben clar: el futbol és la cosa més important de les coses menys importants. Auf wiedersehen.