E
l túnel del Cadí és una via de comunicació essencial per a la Catalunya Central des dels anys vuitanta, quan va ser inaugurat. Ha millorat els accessos entre les comarques més al nord i ha variat les relacions de tota mena entre els habitants. Com a constatació d'aquest fet, només cal observar els matrimonis entre persones de cada cantó, aspecte impossible abans de fer l'obra.
A més, els residents de l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya tenen dret a passar-hi sense pagar. Els habitants d'altres comarques, tant els que ho sabien com el que se n'assabentin ara, de ben segur que veuran aquesta situació com un privilegi. Però aquesta opció és una gran tortura. Poden escollir entre dues opcions: passar pagant com tothom o intentar gestionar tota la paperassa que es demana per obtenir-ne la gratuïtat. Si es tria la primera opció, es passa amb la sensació de llençar diners (12,57 ? els cotxes, 27,44 ? els furgons i 32,91 ? els camions només d'anada, el doble si es fa anada i tornada). Per contra, si es decideix presentar la petició per no pagar, els cau a sobre una de les odissees burocràtiques més bestials a les quals mai ningú s'ha enfrontat per aquestes terres.
Per travessar gratis el túnel els cal presentar un dossier complet: una declaració jurada, una sol·licitud d'acreditació de la condició de resident, un certificat d'empadronament, un certificat de residència habitual i permanent, un altre que confirmi que s'està al corrent dels impostos municipals, una còpia del contracte de treball de l'empresa o un rebut d'autònoms pagat, un document del Servei Català de la Salut amb assignació de CAP, un citació censal, el certificat de l'entitat bancària emissora del mitjà de pagament, l'original i una còpia del carnet de conduir i el full de vida laboral. Calen un mínim de tretze documents, que cal obtenir en diferents finestretes. No és cap broma. I la manca de qualsevol d'aquests papers invalida la demanda.
M'agradaria conèixer el que ha decidit tot això. El veig com un dels sàdics de la burocràcia més grans de la història. La motivació és ben clara. Posar-ho carregós i complicat per tal que molta gent es desanimi a presentar la petició.
Si es va acordar oferir la gratuïtat per raons de proximitat, ho han de fer factible. Pensin tan sols en la quantitat d'hores de treball d'empleats bancaris, municipals, dels serveis sanitaris, dels consells comarcals i de tota mena d'organismes als quals cal acudir per obtenir tots aquests requisits. O en les hores perdudes de treball per obtenir tot això perquè cal anar-hi en horari d'oficina. Amb els funcionaris requerits mirant-nos de reüll tot pensant que ja en té un altre amb les coses del túnel. Hores i més hores perdudes pels demandants i pels empleats requerits. L'homo burocraticus en la seva plenitud per complicar la vida i el pas d'un servei que està diverses vegades amortitzat amb els peatges que s'han pagat fins ara entre tots. Al que ho ha plantejat així, li faria fer uns tràmits similars el dia que arribi a la seva jubilació.
