C

onduint per l'eix Diagonal, hom pot comprovar com els paradigmes econòmics, socials i culturals poden canviar gràcies a noves carreteres. Aquesta via de comunicació, denominada tècnicament C-37/C-15, és la darrera gran comunicació directa entre el Bages, l'Anoia, el Penedès i el Garraf. Una opció insòlita fins ara.

Fa tres o quatre dècades, la Catalunya Central era un àmbit incomunicat i per tant socialment molt endogàmic. I la primera autopista ens va arribar l'any 1989. Fins fa poc -en termes històrics-, per anar (i venir) a Terrassa, a Barcelona o a la costa (qualsevol) calia passar per carreteres impensables segons les pautes actuals. Les úniques opcions disponibles obligaven a passar per Moià i Sant Feliu de Codines, d'una banda, o per Vacarisses, de l'altra. No hi havia res més. I es feia amb Seat 600. I fa molt poc, per anar a Lleida per autovia o autopista calia anar gairebé fins a Tarragona i retornar cap a ponent tot fent una volta impressionant per Montblanc (per descomptat tot pagant un bon peatge).

L'eix Diagonal ens aporta uns canvis que a hores d'ara són molt evidents i estratègics. És possible que alguns encara no els haguem percebut en tota la seva amplitud i cal explorar-los a fons. Cada dia hi passen una mitjana d'11.000 vehicles (amb puntes de 25.000 els caps de setmana). Per anar a Igualada des del Bages ja no cal passar per la mítica (i terrible) carretera del Bruc. Vilafranca i Vilanova eren dues ciutats llunyanes a les quals calia accedir tot apropant-se a Barcelona. Aquest és el gran canvi de concepte, compartit amb l'eix Transversal. Ara, només es va a Barcelona i rodalia quan cal anar precisament allà.

Per qualsevol altre indret es pot evitar la gran conurbació, els embussos de trànsit i alguns peatges que ens poden caure segons per on hi accedim. Es pot anar a França, València i el sud d'Espanya per vies directes. I les terres de l'interior ens hem d'aprofitar al màxim d'aquestes comunicacions. I l'eix Diagonal, tot i que semblava no imprescindible, quan se'n disposa es veu que és una eina que es pot amortitzar al màxim. En clau empresarial, hi ha el tercer port comercial de Catalunya a l'abast (Vilanova i la Geltrú) per expedir materials per exportar. O per rebre mercaderies. Sense congestions a l'entrada, més barat, més accessible i amb més eficàcia que els de Barcelona o Tarragona. És aquí, a tres quarts d'hora dels polígons industrials del Bages i a menys de mitja hora dels de l'Anoia. El Penedès i el Garraf tenen una capacitat industrial i agrícola que poden aportar clients nous a les empreses locals. La tradició botiguera de Manresa es pot promocionar més enllà de Berga i Solsona. I tantes altres opcions vinculades amb l'oferta d'ensenyament superior en les dues direccions, opcions laborals per considerar i tot el que la iniciativa pugui imaginar. Cal consolidar l'intercanvi de les ofertes de turisme de proximitat: platja per a "nosaltres" i muntanya "per a ells".

Rotundament, aquesta carretera és una opció de clars, però també presenta alguns obscurs. No acabo de veure viable l'opció de peatge a l'ombra amb la qual es va construir, hipotecant recursos públics de les pròximes generacions. Disposa només de dos carrils i d'un tercer ràpid en alguns trams. Tot, combinat amb un trànsit alt que la converteix en una via perillosa. Hi ha hagut cinc morts en els darrers mesos. Sempre és massa. Les senyalitzacions per accedir-hi són deficients i escasses. Costa trobar les entrades per als novells, els despistats i els forasters. No sóc l'únic que hi veig una mà negra, en aquesta manca, per tal que els vehicles vagin a parar a les autopistes de peatge. La conselleria del ram hauria de resoldre-ho urgentment per fomentar l'esponjament de Catalunya. En positiu i constructivament veig un gran futur per al desenvolupament conjunt d'aquestes terres tan semblants i que han viscut d'esquena fins fa poc més d'un any. Actualitzin el GPS del cotxe.