E

l President Mas pot fer trontollar el dret a decidir de Catalunya per la seva manca de resposta política davant els casos de corrupció de CDC i UDC, i perquè està situant el país al llindar de la fractura social amb unes retallades que provoquen cada dia més desigualtats. Per això hem de reclamar al President de la Generalitat que aturi les retallades i depuri responsabilitats en el si de CiU. Si no ho fa per consciència ideològica que, almenys, ho faci per evitar el risc de ser el botxí del dret a decidir.

El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà diguin el que diguin el Constitucional i el PP però CiU el que esta fent és pervertir aquest dret.

Tinc clar que tenim un projecte nacional molt diferent de Catalunya i que entenem el dret a decidir de formes molt diferents tant com a projecte polític com social.

Nosaltres, a Catalunya, sempre hem estat importants defensors del dret a l'autodeterminació durant tot el segle XX. Érem al Front Popular, amb la classe treballadora durant la Generalitat republicana i vam encapçalar la resistència al franquisme durant més de 40 anys, amb grans sacrificis. El PSUC, el nostre antecessor, va contribuir a enderrocar la dictadura, a restituir les institucions catalanes, a difondre la consciència nacional entre la classe treballadora.

Per a mi i el moviment soci polític EUiA, tota nació té el dret a l'autodeterminació, és a dir, el dret a determinar les seves pròpies formes de govern, el dret a decidir, com a poble i triar el seu camí. Crec que Catalunya és una nació, perquè és un conjunt de persones amb una llengua i una cultura pròpies, amb una voluntat de ser. És una nació perquè és un marc de lluita diferenciat del seu entorn, en el qual la realitat determinada pel sistema de producció i per les relacions entre la classe treballadora i el capital pren unes formes concretes. És una nació perquè la realitat de Catalunya requereix una estratègia política diferenciada, com ho requereix qualsevol nació del món.

Nosaltres, els que lluitem per l'abolició de l'explotació capitalista i tenim una clara consciència del caràcter internacionalista de la nostra lluita, sabem que, com que el capitalisme és transnacional, caldrà derrotar-lo de manera global per alliberar-nos de la seva tirania.

Tanmateix, sabem també que cada nació ha d'alliberar-se per la seva pròpia via, que allò que és vàlid en la lluita política d'una altra nació pot no ser-ho a la nostra, que cada nació té el seu ritme. D'altra banda, considero que pràcticament totes les institucions de l'Estat espanyol són arbitràries, il·legítimes i en aquests moments més que mai instruments del capitalisme. Costa molt i no puc reconèixer com a legítim un Estat espanyol resultat d'un projecte de 40 anys de dictadura feixista, vist el que hem vist i com estem ho tinc més clar que mai. Així mateix, el projecte de la Unió Europea és un projecte del mateix capitalisme, un instrument d'opressió de classe que té entre altres objec-tius afeblir la sobirania popular i afavorir la gestió de l'explotació capitalista, això vist el que hem vist i com tracten en aquests moments la classe treballadora també ho tinc molt clar.

El nostre projecte d'Estat és una república i una democràcia dels treballadors per als treballadors. L'abast territorial d'aquest Estat és la nostra nació, és a dir, Catalunya.

Tanmateix, aspirem a construir una societat internacional de pobles lliures que cooperin solidàriament. Per aquest motiu, el nostre Estat és de tipus federatiu, perquè aspira i perquè necessita federar-se en condicions d'igualtat i respecte amb totes les nacions veïnes.

És impensable un procés d'alliberament de la nació catalana que es pugui portar terme de manera aïllada i sense un canvi a les institucions espanyoles que afecti la resta de nacions que configuren l'Estat espanyol.

És imprescindible que en la nostra lluita d'alliberament la classe treballadora de Catalunya teixim aliances estratègiques: amb la classe treballadora de la resta de l'Estat, que és víctima directa del mateix projecte polític, i amb la classe treballadora europea i del món, que és víctima del mateix capitalisme global. Són temps de lluita...