C

ada setmana ens arriba una collita abundant de declaracions, articles, notes, discursos i comentaris dels líders polítics del país. Aquesta setmana m'ha sorprès l'escrit de Duran i Lleida explicant que deixaria d'escriure al seu bloc cansat del debat independentista. Argumenta que per molts temes que plantegi tots els comentaris que en rep són sobre la qüestió nacional. I assegura que com que aquesta no era la intenció del bloc ha decidit deixar de fer-lo servir. No cal dir que es tracta d'un plantejament, com a mínim ben discutible, que segurament té més a veure amb la peculiar posició política de Duran i Lleida, amb la seva complexa relació amb Convergència Democràtica i amb allò que Duran creu que ha de fer contínuament: marcar espai propi i fer-se notar com a veu independent de la dels seus companys de coalició.

Malgrat això sí que és cert que la discussió política a Catalunya se centra avui gairebé exclusivament en el debat sobiranista. I no és pas que ens faltin d'altres temes. La crisi econòmica és present de manera absoluta en tot el país. El problema de la supervivència de l'estat del benestar segueix sent fonamental. L'atur continua fent estralls i mantenint percentatges inacceptables. La sanitat i l'educació pateixen directament les conseqüències d'unes administracions públiques depauperades. Les corrupteles i el desprestigi de la política no han desaparegut. Tot això és tan cert com ho és que avui el debat polític tracta bàsicament del dret de decidir, de les relacions de Catalunya amb Espanya i del full de ruta per aconseguir la independència. I, des del camp contrari, s'ha engegat ja l'ofensiva per aturar-la: se'ns vaticina que tots els mal i totes les desgràcies possibles cauran sobre Catalunya si persisteix en el seu desvari. Els catalans, evidentment, avui ja tenim molts problemes i se'ns vol fer creure que amb independència encara en tindríem molts més.

Doncs no, i el senyor Duran ho sap prou bé. És ben clar que la independència no esbandirà tot els problemes del país però sí que alleugerirà bona part dels que estan lligats a qüestions econòmiques, polítiques i culturals. Disposant d'hisenda pròpia i sense la sagnia del dèficit fiscal quedaran notablement pal·liades la reculada de l'estat del benestar i les retallades en serveis socials, sanitat i educació. Disposant d'un estat propi s'haurà acabat la dependència política, els problemes lingüístics, etc. És per això precisament que la defensa del dret de decidir, el desig d'independència i la voluntat de crear un nou estat tenen un suport popular tan notable: perquè ja porten incorporada la solució de bona part dels grans problemes que més preocupen els ciutadans. És justament per aquest caràcter de remei general o de sortida global que la independència s'ha convertit avui en l'eix central de la política catalana.