E

l tema polític de la setmana ha estat sens dubte el debat de política general que va tenir lloc dimecres i dijous al Parlament de Catalunya. S'hi va dir alguna cosa realment de nou? Res de nou, per descomptat, en la demagògia desbocada de la representant del PP Alícia Sánchez-Camacho, que hi va fer afirmacions extemporànies com assegurar que els catalans no tenen cap dret a modificar les fronteres d'Espanya i va agitar de nou l'espantall de la majoria silenciosa repetint que per més participants que tingués la Via Catalana per la Independència, encara n'hi va haver més gent que es van quedar a casa. Sánchez-Camacho fa un flac favor al seu partir i el dia que el PP posi seny -si és que alguna vegada això passa- serà retirada ràpidament d'escena. Res de nou tampoc en la demagògia més elaborada d'Albert Rivera, que disputa l'electorat unionista al PP i que sedueix també aquell sector dels votants socialistes que encara pensen en el PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra. La resta de votants del PSC que encara puguin quedar devien quedar de nou decebuts amb la intervenció de Pere Navarro que, després d'una llarga diatriba contra les retallades i la manca de pressupost per a 2013, ha defensat altre cop el federalisme i la modificació de la Constitució malgrat saber que no l'accepten ni el PP ni el PSOE. Com a novetat, Pere Navarro va acabar destacant que o bé Espanya entén que la situació actual de Catalunya no es pot mantenir o "difícilment hi haurà lloc per a un camí compartit".

Però la qüestió rellevant del debat va ser el rebuig majoritari a allò que aquests darrers dies s'ha qualificat de tercera via, o sigui una solució intermèdia que no sigui ni la independència ni el manteniment de la situació actual. I la denúncia del que és evident: que la tercera via s'ha provat moltes vegades i que reiteradament ha estat un fracàs. Contra la temptació de tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, el president Mas i ERC es van mostrar disposats a fixar la data de la consulta i la pregunta corresponent abans de final d'any. Fins i tot Joan Herrera, insistint en els continguts socials del procés, va demanar que data i pregunta es decideixin en un mes i que la consulta es faci de seguida, mentre que el representant de la CUP insistia que no hi ha res a negociar amb l'Estat.

Instal·lat en una altra galàxia, dijous mateix a Madrid el ministre Wert enduria la seva llei d'educació accentuant la imposició del castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament a tot l'Estat i avançava en el propòsit de declarar que els toros són un bé d'interès cultural per aconseguir que se'n tornin a fer a Catalunya. Alhora, Rajoy demanava a Europa que lluiti contra els nacionalismes exacerbats. Tercera via? Ni parlar-ne: a l'altra banda no hi ha absolutament ningú.