L

a Generalitat ha donat una empenta que podria ser definitiva per a la futura creació de la comarca del Moianès. Si les intencions indiquen alguna cosa, la decisió de deixar l'aspiració de l'actual subcomarca al marge de la tramitació de la nova Llei de Governs Locals sembla indicar que l'altiplà va directe cap al reconeixement de la seva personalitat diferenciada. Només es pot interpretar així el fet que el Govern consideri que el Moianès ha de quedar exclòs dels efectes d'una llei que tot just es troba en procés d'aprovació. Si no és amb voluntat clara que la creació de la comarca acabi arribant a bon port no té sentit que s'indulti els moianesos d'un criteri demogràfic que, si es vol convertir en llei, deu ser just i necessari, i per tant, no hauria d'excloure una comarca pel simple fet que el seu expedient ja fa molt temps que es tramita, encara que no compleixi la condició de reunir un mínim de 15.000 habitants, com exigirà la nova llei. Si el temps de tramitació fos un mèrit, hi ha projectes en aquest país que serien aprovats amb honors i banda de música. No és això. La raó per deixar el camí obert a la creació de la comarca del Moianès no ha de ser aquesta. La raó ha de ser que aquest territori té arguments molt poderosos per fer valdre la seva reclamació. La fonamentació es pot remuntar a la mateixa creació del mapa de comarques, atès que ja en aquell moment el Moianès va ser candidat ferm a constituir-se en demarcació. Va tornar a ser-ho quan es va fer una revisió amb la restitució de la democràcia i l'autogovern, i no ha deixat de ser-ho des de llavors. El Moianès és una realitat física marcada, molt més visible i evident que la de moltes comarques indiscutides, té uns vincles humans i econòmics interns constatables, una considerable homogeneïtat socioeconòmica i una potent tradició de gestió dels seus propis assumptes fins i tot amb les migrades eines que els proporciona el Consorci del Moianès. Té, també, un considerable gruix demogràfic, amb 13.000 habitants i, sobretot, una part molt àmplia de la seva població té la identitat i el desig de constituir-se en comarca. Si el mapa institucional de les comarques ha de canviar, perdre contingut polític i convertir les demarcacions en un espai de cooperació, el Moianès ja és una comarca de la nova generació. Ja és així. Reconèixer el Moianès és reconèixer la realitat del país i ajustar-la a la seva estructura institucional. No hi pot haver millor argument, i hauria de ser suficient.