E
ls ciutadans de les terres de l'Ebre i de Castelló passen uns dies d'ensurts i temors pels continus tremolors de terra -dubto a posar o no el mot "presumptament" per si de cas- provocats per les alteracions a les falles del magatzem de gas Castor a sota les aigües marines. La combinació de gas injectat massivament al subsòl i unes falles tectòniques que es mouen per aquesta obra dels humans ha acabat amb terratrèmols d'intensitat mitjana i alta. Els nostres avantpassats ens mirarien incrèduls i estorats veient que hem arribat a ser capaços de crear sismes artificials. Deu ser que tenim entre nosaltres bruixots que proven de fer de petits déus amb la tecnologia moderna sense tenir en compte que quan es desperta el monstre de la natura no és senzill calmar-lo o aturar-lo.
Un concepte ben similar al dipòsit que hi ha davant de les costes de Vinaròs és el que es preveu instal·lar a prop de Balsa-reny. Sembla un projecte fet, confirmat, sòlid, en curs i que arribarà aviat. La polèmica està servida amb els ingredients habituals en un cas d'aquests que xoquen com les plaques subterrànies que es poden alterar. D'una banda, els raonaments ecològics, mediambientals, de qualitat de vida de les persones i de l'entorn a on es vol fer. De l'altra, el fet d'acceptar una obra que generarà llocs de treball per a uns quants locals i forasters. Hi trobaran feina un parell de centenars de tècnics i operaris durant la construcció i quaranta de forma permanent. Les persones hem de treballar i per poder-ho fer calen, entre d'altres, projectes empresarials privats per generar ocupació. I els que sempre volen veure la puresa de les coses amb raó o sense s'hi oposaran amb tota la força per evitar que es faci aquesta obra a sota dels nostres peus.
L'últim sisme va ser el 2006 a la falla del Guix, entre Artés i Avinyó. Per tant, a tocar de Balsareny. I els enginyers saben que el risc zero no existeix. Des de la més gran de les desconeixences tècniques d'aquests fets, crec que seria del tot necessari fer un estudi independent, ampli, detallat i solvent per veure si hi ha algun risc. I donar-hi la màxima difusió per tal que la població quedés informada. Podríem fins i tot organitzar una consulta.
La Catalunya Central que imagino és un lloc de paisatges verds i nets, sense brossa als boscos, sense boletaires trinxeraires, sense muntanyes de sal més grans que les muntanyes de pins i alzines, sense basses d'aigües residuals, un espai amb respecte al medi natural. Com Suècia o Finlàndia. Però som d'on som i cal crear oportunitats per a les persones d'aquí amb el que es pugui. Altrament, marxaran per no tornar. Tenim densitats de població baixes amb comparació de les d'altres zones urbanes properes i sembla que no sabem crear suficients reptes o iniciatives amb negocis més nets i amables com centres de tecnologia, clústers d'investigació, indústria ecològica solar i eòlica, instal·lacions d'explotació sostenible de la natura o altres de similars. Combinem les mines de carbó amb les de potassa i sal. Hem passat dels tenyits tèxtils que embrutaven el Llobregat als curtits de pells que contaminen el riu Anoia. Del tancament d'una central tèrmica que creava pluja àcida a un dipòsit de gas a punt d'arribar. Entremig, les prospeccions aturades per fer recerca d'hidrocarburs amb el sistema de fracking, o fracturació de terreny. Una proposta tècnicament aberrant, pel que sembla. Al turistes que captem els venem natura, pau i tranquil·litat mentre mosseguem el paisatge, fem forats per tot arreu amb maquinària pesant, hem cremat carbó fins fa unes setmanes i hem abocat als rius tot el que ens ha semblat. Tot un contrasentit.
Em pregunto si es faria un dipòsit de gas al subsòl del Vallès entre Terrassa i Sabadell. O a la perifèria de Madrid o Bilbao. Tenim el que ens mereixem (?).
