H
a compost tres-centes cançons, ha publicat més de deu discos i prop de trenta llibres. Cantant, recitador, poeta, músic..., la seva obra, que reivindica i eixampla la nostra tradició literària, va de la sàtira a l'erotisme, passant per l'exaltació de la natura en totes les seves expressions. Vitenc, joiós, compromès, Celdoni Fonoll encomana passió per la paraula i per la terra.
Darrerament ha donat a conèixer Ales i pètals, una petita i polièdrica meravella amb poemes deliciosos sobre ocells, papallones i flors, il·lustrats amb fotografies que ens ajuden a conèixer visualment els protagonistes en què Celdoni s'inspira, acompanyats de les partitures de dos dels poemes convertits en cançons, Cap d'ase i Lliri de mar, i amb un annex interessantíssim, preparat pel mateix Celdoni, amb terminologia popular, locucions, refranys, citacions, notes, dedicatòries..., on trobarem una documentació diversa i ben valuosa que ens acostarà, per exemple, textos de Miquel Costa i Llobera, Jacint Verdaguer, Màrius Torres, Isidor Marí...
El llibre, prologat amb encert i des de la complicitat per Salvador Cardús, es tanca amb un juganer i divertit sonet-epíleg de Lloll Bertran ("El fonoll és una planta/ i també el llinatge bell/ d'un que fa versos i canta/ i que, a més, té nom d'ocell") i una bibliografia orientativa per conèixer millor els animals i les plantes versejats per Celdoni en aquest volum, que és el dotzè de la seva sèrie de poemes naturalístics, al costat de títols com Bèsties i bestioles (2010) o Abril florit (2012). El conjunt aplega una obra de dimensions considerables, perquè Celdoni hi ha retratat fins ara 600 espècies: 221 ocells, 178 herbes, arbusts i lianes, 55 arbres, 50 bolets, 34 mamífers i 62 entre mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos, amfibis i rèptils. Amb els seus poemes Celdoni celebra la bellesa i la diversitat de la vida, i ens l'acosta, perquè ens en parla no pas des de l'erudició, sinó des de la familiaritat, amb un esperit alegre i una voluntat pedagògica.
A Ales i pètals s'hi sent, a més, l'emoció per l'absència de Joaquim Maluquer, traspassat l'any 2011 i autor del llibre Els ocells de les terres catalanes, una obra reeditada diverses vegades i que ha esdevingut una fita fonamental dins la bibliografia catalana sobre ornitologia. Malu-quer va assessorar i orientar Celdoni Fonoll, amb la generositat, la intel·ligència i l'elegància moral que el caracteritzaven.
Però capbussem-nos per un moment dins Ales i pètals i fem-ne un tast.
De la xivitona ens diu: "Xivitona petitona,/ senyoreta d'aiguamolls"; del capó reial: "Capó reial, ibis negre,/ llustrós, porpra, bronze i verd,/ llarg el coll i potes llargues"; del petit paó de nit:"A qui et pintava,/ paó de nit,/ ulls a les ales,/ sigues graït"; del cap d'ase: "Cap d'ase d'olor d'espígol,/ cap d'ase de prop del mar,/ cap d'ase de la muntanya,/ cap d'ase florit de març"; del lliri de mar: "Assutzena d'areny, lliri de platja"... Una festa per als lectors!
