E

star degudament informat obliga a veure i escoltar emissions de canals de televisió de difícil digestió, i el mateix passa amb emissores de ràdio i publicacions digitals i en paper.

Disposar d'un bon sistema de televisió per cable, en un petit municipi com Borredà, permet accedir a una seixantena de canals, entre els quals 13 TV, Intereconomía, Telemadrid i algunes altres. Atendre una estona, cada setmana, algunes d'aquestes emissions ajuda a comprendre moltes de les coses que passen a Espanya, i de rebot a Catalunya, o a l'inrevés.

També explica les inversions fetes per determinades autonomies en mitjans de comunicació per controlar i proclamar les excel·lències del seu govern. En aquests casos, és impossible buscar objectivitat, imparcialitat o diversitat en cap dels seus programes o noticiaris. Són simples instruments de poder al servei dels qui manen. Sense subterfugis, sense vergonya, sense manies. Si el canal 9 de València ha tancat és perquè ja no podien pagar-lo, una vegada arruïnada tota l'administració.

Tampoc TV3 s'escapa del control del Govern, i ha estat sempre un dels seus principals instruments de promoció i difusió de les excel·lències governamentals, si bé amb unes certes dosis de major professionalitat i qualitat respecte d'altres del seu entorn immediat.

Ara bé, res té semblança als canals d'autèntic sang i fetge, representats per 13 TV, Intereconomía i Telemadrid. No puc valorar-ne d'altres perquè no els tinc en el comandament, per tant em limito a aquest trio.

És increïble el grau de sectarisme i partidisme en aquests canals, i com poden convertir qualsevol notícia en un escàndol de proporcions immenses. Com poden modificar, transformar la realitat o emmascarar-la amb els més rebuscats arguments. Com poden criticar i jutjar comportaments sense cap base fonamentada. Com poden qualificar o desqualificar posicionaments, sota paràmetres mai imaginats. I com poden enfrontar territoris, sense cap mena de supervisió, control ni moderació.

La imatge que poden donar de realitats com la catalana pot ser diametralment oposada a l'existent. Poden fer d'un cas, causa general. Poden inventar-se perjudicis o actuacions que mai s'han donat, o només en rares ocasions. Poden impulsar campanyes fonamentades en el desconeixement, la mala fe, o l'odi, pur i dur. Tot per l'audiència, o tot pels interessos que defensen.

És preocupant constatar l'existència d'aquests mitjans de comunicació perquè intoxiquen diàriament els espectadors amb notícies falsejades, modificades o extrapolades, de manera que fan creure en una realitat que no existeix. No ens ha d'estranyar que després veiem comportaments o posicionaments sobre propostes catalanes que han estat mal explicades, o inventades conscientment.

I que això ho facin empreses privades ja és preocupant i greu, però que ho facin entitats públiques pagades amb diners dels contribuents, és indignant. Però que la Conferència Episcopal sigui la propietària de 13 TV, és incomprensible. Misses al matí i aquelarres al vespre, amb tota mena de tertulians barallant-se per qui la diu més grossa, és increïble. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats, però és totalment incongruent predicar la caritat cristiana i tenir mitjans de comunicació que impulsen les més baixes passions, i fomenten arreu un anticatalanisme visceral.