F

a un parell de setmanes Esquerra Unida i Alternativa va fer un pas endavant després de la Conferència Política per Un Projecte Constituent per a Catalunya, on es va discutir i debatre quina seria la posició de la formació sobre la consulta, el dret a decidir i el model d'estat. A la 6a Assemblea Nacional d'EUiA, el juny del 2012, ja es va obrir un camí amb la intenció de contribuir a un nou consens progressista entre les esquerres autonomistes, federalistes i independentistes, després de la gran mobilització "Som una Nació, Nosaltres decidim" (2010). El moviment per una Catalunya Lliure ha seguit agafant força amb la massiva Diada del 2012 "Llibertat, Independència, Nou estat d'Europa" fins a la cadena humana dels 480 km d'aquest darrer Onze de Setembre amb la Via Catalana cap a la independència organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana. En aquest marc de mobilització popular massiva, EUiA ha treballat per fer una lectura precisa i encertada d'allò que està succeint a Catalunya i ha ajustat la seva posició i proposta política a la nova situació de voluntat popular. L'aposta d'EUiA per la República Catalana suposa una lluita ferma i decidida per la celebració d'una consulta on el poble de Catalunya pugui expressar-se lliurement sobre el futur polític de la seva nació. I arribar aquí no ha estat un camí fàcil, perquè ha calgut un debat llarg per clarificar les diferents posicions, i debatre la premissa d'alguns mitjans de suposat tall progressista que lluitar per la llibertat nacional era posar-se al costat de la burgesia catalana i això és inconcebible per a nosaltres, ja que volem llibertat de decisió i lluita per les desigualtats, ja que el sentit de la igualtat resideix només en la liquidació de la desigualtat. Amb la liquidació de la desigualtat s'esgota el contingut de la consigna de la igualtat, per això volem una Catalunya que lluiti per les desigualtats... cosa que la burgesia no voldrà mai...

Avui, que el poble es mobilitzi per la llibertat nacional de Catalunya suposa posar contra les cordes una part de la burgesia catalana perquè l'arrossega i l'obliga a enfrontar-se a la burgesia espanyola, la qual cosa afebleix l'una, però també l'altra, i pot posar en millors condicions les classes treballadores per afrontar les lluites socials. I només la mobilització pot provocar això. Si la mobilització s'atura, aleshores, sense cap mena de dubte, tot el procés sobiranista i tots els esforços hauran quedat en res, i les burgesies de dretes a Catalunya i la de la dreta espanyola sortiran reforçades. No podem deixar en mans de la burgesia i els seus aliats el procés sobiranista perquè això conduiria a una nova traïció per un gairebé segur pacte amb la burgesia de dretes espanyola. La millor manera és defensar el clam popular i aportar els factors socials d'igualtat dins la mobilització emancipadora. S'ha d'entendre la lluita per la llibertat nacional de Catalunya no només com una qüestió de nacionalisme, sinó també com una part de la lluita de classes. La defensa de la República Catalana, tant si el poble decideix que sigui federal de lliure adhesió com si no (la ciutadania és la que ha de decidir), tot i ser una consigna democràtica radical, esdevé, en les condicions actuals, una consigna enormement revolucionària.

L'aposta, sense mitges tintes, perquè se celebri una consulta vinculant sobre la qüestió nacional és un factor decisiu, rupturista i revolucionari. Que la ciutadania demani la seva celebració és el fet clau, perquè obligaria la burgesia a prendre una posició a favor o en contra d'una hipotètica independència, dividint-la.

Nosaltres, de clars convenciments socials, voldríem que si es donés la República

Catalana, no tingués mai el control de la burgesia catalana, que prou mal ha fet a les classes populars a Catalunya al llarg de la seva història. Són temps per un canvi, són temps de lluitaÉ