Q
uan tot estava a punt per començar el judici que havia de dirimir el conflicte entre l'Ajuntament de Berga i Inberga Tur SL, el grup d'empresaris titular de les concessions municipals de l'hotel Berga Park i Queralt, hi ha hagut un canvi sobtat de guió. La societat ha demanat al govern de CiU que s'avingués a ajornar el judici i l'executiu berguedà ho ha acceptat. L'objectiu d'aquesta pròrroga és fer un darrer intent per aconseguir arribar a un acord que sigui bo per a les dues parts i que serveixi per desencallar un problema enquistat que manté encallades aquestes dues concessions. L'hemeroteca posa de manifest que tant els representants del govern com els responsables d'Inberga Tur han declarat en nombroses ocasions les seves ganes d'arribar a una entesa. Ara, ni que hagi sigut al darrer minut abans de començar el judici, s'evidencia que aquesta voluntat, ja sigui de grat o per evitar mals majors, és real. Sempre s'ha dit que és molt millor un mal pacte que un bon judici. I és que en el procés que les parts han decidit ajornar durant els propers 60 dies s'hi juguen moltes coses. La rescissió de les dues concessions municipals és un assumpte de gruix. Al ple de juliol del 2011 el consistori berguedà va aprovar reclamar a la societat el pagament de 2,7 milions d'euros en concepte de despeses de manteniment, telèfon, indemnitzacions per obres no realitzades a les concessions i també quotes del crèdit (per pagar) que els va concedir l'Institut Català de Finances (ICF) i que avala el consistori berguedà. La societat per la seva banda també reclama al consistori. En concret 90.151 euros que diu que li deu i que li han fet perdre liquiditat, una circumstància que li va impedir pagar el crèdit d'1,2 milions d'euros de l'ICF. El grup berguedà va presentar un concurs de creditors l'abril del 2012. El conflicte actual té el seu origen en dues necessitats de la capital berguedana. En primer lloc la de trobar un ús a l'edifici central de la caserna militar, un equipament que es va tancar el 1993 i que va culminar el seu procés de reconversió el 2003 justament quan va obrir al públic l'edifici central ja com a hotel, el darrer servei d'un conjunt d'equipaments. En segon, aprofitar el potencial de la part municipal de Queralt per a serveis i turisme traient les instal·lacions de l'ostracisme. Per això, el 2002 el govern berguedà va decidir posar a concurs les dues concessions plegades per primera vegada. Fins llavors s'havien fet dues concessions de l'hotel a Joviat i després al CETT, que no van reeixir. En el primer cas perquè el consistori va reclamar a la firma manresana més inversió de la que li tocava per contracte i en el segon perquè el concessionari hi va renunciar. Per això es va fer una tercera concessió de l'hotel a la qual es va sumar per primer cop la de Queralt. S'hi va presentar únicament Inberga Tur, un pool d'empresaris de la comarca. Aleshores, les concessions ja havien esdevingut quelcom més que una inversió o un simple negoci: era una qüestió de patriotisme berguedà, especialment en el cas de Queralt. Els empresaris van avançar els diners del cànon que havien de pagar per 50 anys de concessió per cloure les obres de reconversió de l'edifici central en hotel aturades des del 1999. La societat va haver d'invertir molt més del que preveia, 2,4 milions d'euros per obrir l'equipament al públic. Això va condicionar la seva capacitat inversora per actuar a Queralt mentre el consistori es desesperava perquè no es resolia el problema d'un equipament abandonat. A hores d'ara els retrets no porten enlloc. Cal esperar que els representants del consistori i d'Inberga Tur siguin prou hàbils per negociar i trobar una bona sortida a l'atzucac. El cert és que la judicialització del conflicte no interessa a ningú perquè tothom hi perd.
