M

entre a les principals ciutats de Catalunya i a la majoria de les mitjanes la zona blava passa a ser gratuïta durant l'agost, a Manresa es continua cobrant. Es podria considerar una anècdota si no fos perquè l'estacionament pagat de superfície de la capital del Bages acumula defectes, bat rècords de preu, no suposa un rèdit per a la ciutat sinó una càrrega econòmica feixuga, és el resultat d'una operació econòmica molt recargolada amb l'empresa Eyssa (fins al 2011 filial de Fomento), i per tot plegat no aconsegueix l'objectiu que té atribuït, que és contribuir a la mobilitat de Manresa per a benefici de la seva activitat econòmica en general i comercial en particular.

El que dóna sentit a una zona blava és el fet que hi ha sectors d'una ciutat en què l'espai per aparcar és un bé molt preuat tant per a qui el vol utilitzar com per als comerços de la zona, que veuen afavorida la seva activitat si hi ha rotació en l'aparcament. El pagament per estacionar a la via pública queda, així, justificat per dues raons de pes: d'una banda, s'aplica amb sentit la llei de l'oferta i la demanda, i de l'altra, s'afavoreix la rotació dels vehicles. A l'agost, en canvi, amb tot l'espai lliure per aparcar on plagui, haver de pagar per un bé que sobra no té sentit econòmic i, sobretot, perjudica el comerç de la zona, que veu com els conductors que disposen d'espai per donar i per vendre se'n van allà on estacionar és gratuït. És per això que Barcelona, Sabadell, Terrassa, l'Hospitalet, Mataró, Santa Coloma, Sant Cugat i tantes altres ciutats deixen de cobrar.

Aquesta disfunció podria resultar disculpable si estigués emmarcada en un sistema funcional i raonable, però no és així. La zona blava de Manresa és, com ha denunciat aquest diari, una de les més cares de l'estat, superada només per grans capitals com Madrid i Barcelona. Totes les ciutats de l'estat de dimensions comparables tenen tarifes més econòmiques. La de Manresa s'ha incrementat el 171% en deu anys. I el resultat d'aquest esforç econòmic no reverteix a la ciutat, sinó a les butxaques dels fons d'inversions propietaris d'Eyssa des que Fomento la va vendre el 2011. Com a conseqüència d'una alambinada concessió que pretenia finançar la ruïna econòmica de l'aparcament i la plaça de la Reforma, l'Ajuntament ha garantit a l'empresa uns mínims de rendibilitat que fan que l'Ajuntament no estigui cobrant, sinó que estigui pagant a Eyssa 250.000 euros més IVA anuals. El càlcul és pervers: l'Ajuntament garanteix el 55% d'ocupació. Si l'ocupació real no hi arriba, la diferència la hi posa el consistori. I així és com Eyssa no té cap mena de motivació per ser més eficient i per promoure l'ús del seu estacionament. Sense fer res té garantit el 55%. I, efectivament, no fa res.

El resultat és una zona blava que no té un ús racional i que no compleix de forma adequada la funció de proporcionar un espai on estacionar el cotxe mentre es realitzen gestions professionals i comercials. La pressió per l'estacionament es trasllada a les zones gratuïtes de fora del centre, cosa que empeny l'Ajuntament a ocupar cada cop més via pública per destinar-la a zona blava. És un cercle viciós fruit d'una mala gestió original. El consistori està ara presoner d'un contracte, però no hauria de desistir de negociar amb l'empresa correccions concretes que suavitzin els dèficits. El pagament a l'agost n'és un. Al capdavall, la concessió haurà de ser revisada quan s'esgoti, l'Ajuntament tindrà llavors la paella pel mànec, i hi haurà molt marge per passar comptes dels serveis prestats i dels no prestats.