F

alten 43 dies per a les eleccions municipals del 24 de maig, que en altres llocs de l'estat també seran autonòmiques. A les nostres comarques, els patits s'afanyen per completar les llistes i presentar candidatures a tants ajuntaments com puguin. Aquest no és el millor any de la història recent per anar a buscar voluntaris: la feina política està molt desprestigiada tant pels escàndols de corrupció com per la sensació d'impotència davant la crisi i els seus efectes que transmeten les administracions, encara que en gran part no sigui culpa dels que les governen. El cert, però, és que s'estan presentant llistes i hi ha candidats disposats a omplir-les, ja que hi ha sobre la taula dos fenòmens nous. D'una banda, la mobilització sobiranista vol convertir les municipals en un assaig general de les autonòmiques de setembre, que vol transformar en plebiscitàries. De l'altra, noves formacions tenen justament com a ensenya i lema la proposta d'una neteja general que escombri el que consideren vella política esgotada i corrompuda.

Els elements de context inviten a pensar que aquesta serà una campanya electoral en la qual el debat sobiranista, per un costat, i la desqualificació tant del sistema com dels antisistema, per l'altre, seran missatges omnipresents. Aquest marc és una realitat impossible d'ignorar, però no hauria de ser en cap cas un pretext per reduir la campanya a un intercanvi de desqualificacions i eslògans de manual, de tòpics escumosos que tant serveixen per demanar el vot a Barcelona com a Sant Jaume de Frontanyà. Aquestes són unes eleccions municipals, i el que s'elegeixen són alcaldes i regidors que governaran ajuntaments, administraran pressupostos municipals, i redactaran i aplicaran ordenances i plans urbanístics. Coses importants per a la vida de cada dia.

No és doncs forassenyat, sinó ben raonable, demanar als candidats que facin campanyes municipals, explicatives i propositives, amb més arguments que eslògans, tocant de peus a terra, apuntant a objectius comprensibles i detallant com pensen arribar-hi. Pertoca als partits situar a les seves llistes les persones capaces de fer-ho. Si no les tenen, el més honest seria no presentar-se. Però si demanen el vot, que sigui amb arguments de nivell defensats per intel·ligències de nivell. L'evolució de l'economia sempre és una incògnita, però tot apunta que els propers quatre anys es podran fer coses que no s'han pogut fer els quatre darrers, i els ciutadans tenim dret a saber quin profit pensen treure els candidats de la nova situació i com pensen evitar la repetició d'errors passats que han contribuït al dolor present. Si us plau, respectin la intel·ligència dels electors.