El mapa de Catalunya va reparar ahir una anomalia. A la 1 del migdia les comarques catalanes oficialment reconegudes van passar a ser 42, amb el Moianès entre elles. Paradoxalment, la darrera a incorporar-se a la llista oficial ha estat des de sempre en la llista real, aquella que han anat configurant al llarg dels segles el costum, la percepció popular i els diferents ordinaments territorials d´abans de 1714. En aquesta relació històrica el Moianès no hi ha faltat mai; en l´oficial, han calgut 35 anys d´autogovern per veure-l´hi incorporada.

La votació al Parlament és ben eloqüent de com n´és de clara la decisió presa ahir. 105 vots a favor, 7 en contra i 17 abstencions. Els vots contraris són els de Ciutadans, que van argumentar que la multiplicació d´administracions va contra el sentit dels temps. En realitat, van oposar-s´hi interpretant que el seu posicionament polític en un moment tan fortament electoral a Espanya aconsella votar contra una cosa tan despilfarradora i sospitosa de nacionalisme com crear comarques. En la pràctica, cap dels arguments aportats no seria ni remotament defensable amb dades reals a la mà, i encara menys amb la perspectiva que els Consells Comarcals acabin perdent gruix administratiu en un futur molt pròxim. Pel que fa al PP, la seva abstenció té una motivació similar: argumenta que el procediment utilitzat no ha estat l´adient, però segurament temia que allunyar-se gaire del nou gran rival -Ciudadanos- el pugués perjudicar. Massa aromes de consulta popular plebiscitària. Entre una cosa i altra, PP i C´s insisteixen a quedar al marge de la centralitat àmpliament majoritària del país fins i tot en temes rigurosament locals; aquesta posició excèntrica ve donada per les seves prioritats espanyoles, però el fet és que no és positiva per a la política catalana. No és res que hi hagi cap motiu per celebrar, i sí molts motius per intentar atenuar.

A efectes de les nostres comarques, el pinyol de la Catalunya central guanya un cert pes institucional, un actiu importantíssim del qual aquest territori està greument mancat. És una bona notícia. Cal esperar que el nou ens s´articularà positivament amb el seu entorn natural de la regió central per fer un bon servei als ciutadans i per contribuir a la tan necessària articulació general del país. Pel que fa a aquest diari, que ja cobria la meitat dels municipis i la major part de la població del Moianès, la comarca passa a ser incorporada com una més amb denominació pròpia a la capçalera de portada, a les cartografies i a les capçaleres de secció, que estrenen una nova denominació de Bages/Moianès per l´estil de les ja existents de Cerdanya/Alt Urgell o Anoia/Baix Llobregat Nord. Aquests canvis s´apliquen des d´avui mateix. De forma especial, avui el Moianès apareix amb tipografia i color diferenciats a la capçalera. És un goig poder integrar el nou estatus administratiu al diari que aspira a continuar sent el principal mitjà de comunicació del Moianès, ara amb més motiu i amb una dedicació més especial.

Ahir va ser un dia històric. Tanmateix, com deien ahir alguns dels alcaldes lúcidament, la feina més dura comença ara. Quan es constitueixin els òrgans comarcals després de les eleccions municipals començarà la feina menys lluïda. La de construir. Sense dies de glòria ni reptes heroics. Només fent feina al servei dels ciutadans. Que, al capdavall, és l´únic que dóna veritable sentit a aquest moment històric.