l

a rehabilitació i obertura al públic de la capella de Sant Ignasi Malalt és un pas petit en la necessària dignificació del patrimoni ignasià de Manresa, però té importància en la mesura en què la dignificació realitzada permet, ara, prendre més consciència de com n'era de lamentable la situació anterior. Ara que veiem les parets en condicions, l'espai sanejat i la porta oberta, costa de creure que, fins ara, i durant dècades, la capella fos un espai rònec i ple d'humitats, descurat i impossible de visitar. Per veure'l calia recórrer als veïns que en guardaven les claus i demanar-ho expressament, cosa que, evidentment, no faria de cap manera un visitant ocasional que no estigués al corrent dels peculiars costums manresans.

La capella no té cap interès arquitectònic i el seu valor material és limitat. L'edifici on la noble família Amigant tenia un petit hospital i acollia indigents com aquell Ignasi del 1522, va ser remodelat per convertir en capella l'habitació on es va allotjar el sant, però el devastador incendi provocat per les tropes borbòniques durant la guerra de Successió el 1713 va destruir l'immoble. Els Amigant van reconstruir casa i capella el 1776, i els anys cinquanta del segle XX s'hi van fer modificacions. L'espai, per tant, només és relativament autèntic. Tanmateix, alliberat dels elements de guix afegits contemporàniament, pintats interior i exterior, il·luminat l'altar amb llums moderns i recuperats el tancament i la porta, el conjunt presenta unes característiques digníssimes que, complementàries del fet històric que exactament en aquell punt va fer estada sant Ignasi, converteixen la capella en un punt de remarcable interès històric i religiós. I ara, a més, cosa extraordinària, fins i tot romandrà obert. El canvi és realment remarcable. I d'aquest canvi aconseguit amb un cost modest (finançat amb mig milió aportat per la Generalitat per a l'efemèride del 2022) se'n treu una magnífica lliçó del valor que poden tenir elements patrimonials manresans que s'han esllanguit en el menyspreu durant dècades o segles. El nucli antic de Manresa guarda un nombre limitat d'elements patrimonials de veritable valor, però és ple de materials que donarien un gran joc degudament dignificats i que en una ciutat que hagués tingut més cura d'ella mateixa mai no haurien caigut en la precarietat en què es troben. En molts casos no requereixen grans inversions. El problema és que la gestió municipal i el desinterès ciutadà han permès que s'acumulessin. Tant de bo operacions com la de Sant Ignasi Malalt marquin un canvi en la bona direcció.