El Xup, mig segle d'un gran canvi

11.07.2015 | 00:00

A
quest és un any d'aniversaris rodons per als barris de Manresa que van ser la perifèria de la ciutat: el Xup -oficialment, Pare Ignasi Puig-, la Font dels Capellans i la Balconada. El primer celebra una xifra rodona i concloent, 50 anys, el segon arriba als 40 i el tercer celebra uns més modestos 35. Tots els aniversaris són dignes de ser considerats, però el del Xup -nom que prové de la vella masia que donava nom al sector- mereix ser subratllat d'una forma especial.
En primer lloc, perquè mig segle és una xifra molt considerable. La fundació del barri ens transporta al 1965, en ple franquisme, en un moment en què el desarrollismo estava impulsant l'economia espanyola -i molt especialment la catalana- de forma descontrolada i tenint com a combustible una enorme emigració del sud peninsular cap al nord, molt especialment cap a Catalunya. Manresa era llavors, molt més clarament que ara, una de les principals ciutats industrials del país, i com Terrassa, Sabadell o Badalona, va rebre grans contingents de nous veïns que no tenien on allotjar-se. El Xup va proporcionar un habitatge a 1.200 persones, en un moment en què l'única alternativa que hi havia en molts altres punts era el barraquisme. El nou barri manresà era, clarament, una opció molt millor.
Tanmateix, el Xup naixia amb una extraordinària precarietat de serveis, de qualitat urbana i d'espai públic, a una distància considerable del centre i aïllat dels equipaments urbans. La situació política, en plena dictadura, no afavoria gens ni mica la reivindicació de millors infraestructures, i molt menys encara provenint d'uns nous veïns que tenien prou feina a obrir-se pas en un entorn nou i en unes condicions laborals que avui trobaríem abusives, si bé, a diferència d'avui, el moment econòmic oferia grans oportunitats a qui estava disposat a trencar-se l'espinada treballant. A diferència d'ara, hi havia molt poc de tot, però hi havia feina.
La reivindicació veïnal va fer possible que l'entorn del barri anés millorant progressivament, com va passar també amb la Font i la Balconada, si bé aquests dos van ser construïts amb moltes menys precarietats, especialment el segon, que ja és de tot un altre temps. En arribar la democràcia, el tomb va ser substancial, i avui el Xup viu una situació completament diferent. La disponibilitat de serveis i equipaments és molt superior, per exemple, a la que té el Barri Antic. Paradoxalment, però, avui la població minva i ja no arriba al miler de persones. Moltes de les famílies originals van prosperar i van deixar el seu lloc a altres, procés que hi ha portat en la darrera dècada una nombrosa immigració.
El Xup ha estat en aquest mig segle l'escenari d'un gran canvi que és el canvi del país: nous contingents de població integrant-se de forma cívica i formant una sòlida convivència. El Xup, amb tots els seus problemes, és la història d'un èxit i forma part de la biografia menys lluïda però més valuosa de Manresa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema