Sóc historiador. I estic acostumat a analitzar processos socials ben diversos. I si hi ha una llei que sempre explica l'evolució dels esdeveniments és la relació de força. Si es té força política, econòmica o social es pot aconseguir un resultat determinat, si no se'n té, difícilment s'aconsegueix. Només cal que mirem què ha passat a Grècia. Per molta gesticulació antiretallades i antitroica que s'hagi fet, els grecs s'han hagut d'empassar un ajust de dimensions descomunals. No tenien gaires cartes a la mà, potser la geopolítica i poca cosa més.
Dic això perquè el procés català cap a la independència o cap a un estatus millor, dependrà en darrera instància de la força política que tingui en el poble de Catalunya aquesta opció. Com més força, més lluny s'anirà, com menys força, pitjor. Diguin el que diguin els uns o els altres. Per això quan pregunten si sóc independentista responc que crec que és el millor punt d'arribada per al nostre país, però, potser per deformació professional, sóc conscient que arribarem més lluny en funció de la força política que tinguem. I en tenim molta però no sé si suficient.
Tot això ve perquè aquests darrers dies m'he trobat embolicat en una polèmica dins del meu ajuntament que es va generar davant d'una pregunta de la regidora d'ERC sobre posar uns cartells a l'entrada del poble o no. Hauria pogut tenir una resposta políticament correcta, és a dir, aquella que s'espera encara que tothom sap que darrere hi ha molta hipocresia, però vaig preferir apostar per la reflexió que vaig fer. Sóc dels que pensen que les realitats són complexes i s'ha d'actuar, per obtenir resultats satisfactoris, des de la complexitat.
Tenim al davant una campanya electoral que ha de servir per aclarir quanta gent d'aquest país està per la independència i quanta no. Per això, les eleccions es plantegen en clau plebiscitària. I ja ho he dit, la força vindrà pels vots que es tindran. Si no es passa del 50 % no s'haurà guanyat ni que hi hagi majoria absoluta de diputats. O dit d'una altra manera, la força que es necessita no serà suficient. I amb el 50 % just els problemes seran enormes.
Tenim indicis demoscòpics que ens donen una idea sobre per on poden anar les coses. D'una banda, els vots del 9-N, que malgrat ésser molts no serien suficients si no s'incrementa la seva base; de l'altra, les enquestes que es van publicant mostren que la mobilització del no es cada vegada més forta, mentre que el sí aguanta però avança poc. Ens ho podem creure o no, podem continuar fent onejar estelades i penjant-ne milers a tot arreu, però la realitat demoscòpica és aquesta. I no dóna un resultat espectacular.
Si el que necessitem és més força política, cal eixamplar la base social del sí i això no es pot fer impulsant i gesticulant un independentisme basat en la identitat que per força obliga a molta altra gent a situar-se dins d'un altre sentiment identitari que és l'espanyol.
No es creixerà si només anem per aquí i no tindrem la força política necessària. La base només es pot eixamplar amb aquells ciutadans que, tenint una base identitària diferent, vegin que el pas endavant que ha de fer Catalunya és bo per a ells i per als seus fills perquè es podrà disposar de més recursos i de més capacitat d'acció social, que ara no es té. A escala local, per tant, no és hora d'estelades ni de rètols, sinó d'accions que s'acostin a aquests ciutadans per convèncer-los i aconseguir la majoria clara, que serà l'única força que es tindrà. I a escala general, tampoc.
Vaig més enllà. Un país nou i diferent només té sentit si hi cap tothom, els que estan més identificats amb la identitat i els que ho estan menys. Un país de drets socials iguals per a tothom. No amb uns ciutadans bons i uns altres de dolents. Ja sé que sempre es diu que això és el que es vol, però els fets, a vegades, no van precisament per aquí.
Més o menys aquesta va ser la meva reflexió en el ple de l'Ajuntament de Navarcles i, per això, em sembla que posar un cartell a l'entrada de Navarcles clamant que és un municipi per la independència no és la millor via per aconseguir més força social i política de cara al 27-S. Com més gesticulo, l'independentisme és més identitari i no ajuda a incorporar la gent que es pot mirar el tema des d'una altra perspectiva. Seria millor menys gesticulació i un procés de treball porta a porta per explicar alguns dels arguments esmentats. I, a causa precisament de la gesticulació que s'ha fet, no tothom és adequat per anar a fer aquest porta a porta.
Tres dels grups de l'oposició estan enervats per no posar els rètols. Segurament, també forma part del teatre de la política i la recerca del desgast d'un alcalde que és socialista del que no es poden creure (o no volen) que també vol la independència. El dia 27, amb rètols o sense, espero que els plantejaments identitaris no ens hagin deixat en minoria i en una situació política que ja veurem com gestionarem. Si això passa, els rètols es moriran de sentiment. I jo voldria que no passés.
