M
és de tres-centes persones grans esperen plaça en una residència pública de Manresa, segurament l'única plaça que poden afrontar amb els seus recursos. Els responsables matisen que molts d'ells ja estan instal·lats en alguna residència o altra, i que molts d'altres ja tenen atenció a casa. Per cert que sigui, les xifres ens indiquen que hi ha moltes necessitats que queden per cobrir de forma adient. I aquest és un terreny, el de l'atenció a la gent gran, en què les necessitats, quan existeixen, són urgents i generen grans problemes a les famílies. Cada avi que necessita ser atès de forma continuada i especialitzada i que pateix a casa i fa patir la seva família és un greuge que posa en evidència aquesta societat. Un greuge dels pitjors imaginables.
