e
l parc de Puigterrà és reconegut com la gran assignatura pendent de la ciutat, el diamant en brut que mai no s'ha sabut aprofitar. Efectivament, una zona verda al bell mig del nucli urbà és justament el que moltes ciutats voldrien, i Manresa la té. El que no sap és com fer-la servir. Certament, el fet que sigui un turó de pendent pronunciat fa que treure'n partit resulti difícil. Aquesta és una limitació objectiva. I és igualment cert que posar el turó a l'abast d'un ús ciutadà massiu requereix obres d'accessibilitat complexes i cares. Tanmateix, que no es pugui fer d'un dia per un altre no és excusa per no haver-ho fet mai. I sobretot, el que no té cap justificació és que no s'hi ofereixin els mínims serveis indispensables. No hi ha ni llum. De nit és pura tenebra. Això ho pot resoldre qualsevol govern, inclòs l'actual. Cap no ho ha fet.
