E
l mapa de projectes fracassats de la Catalunya Central ha de guardar un lloc destacat per al polígon i el viver d'empreses d'Olvan, al Berguedà, projectat durant anys i panys i empantanegat després d'una despesa de gairebé sis milions d'euros que no ha donat ni el més mínim rendiment. Aquest no és un polígon posat a la venda en temps de vaques grasses que s'enfonsa per falta de demanda quan arriba la crisi. Aquest és un polígon del qual ni tan sols no s'ha arribat a posar a la venda ni una parcel.la.
La història es remunta als anys noranta, quan un alcalde d'ERC, Martí Corominas, impulsa el desenvolupament d'un gran espai industrial amb l'estímul de la seva excel.lent situació geogràfica, al peu de la futura autovia. El polígon de la Valldan, a Berga, es donava per esgotat i la comarca necessitava una alternativa. Olvan es perfilava com la terra promesa. Una alcaldessa socialista i futura diputada, Judit Carreras, va prendre el relleu del projecte, que quan va entrar en velocitat de creuer es va convertir en la palanca de desenvolupament comarcal que apareixia en tots els discursos polítics. Per reblar el clau, i per tal que el futur polígon no fos només un espai d'aterratge per a empreses de fora, es va promoure un edifici de serveis com a incubadora d'emprenedors locals. Incasòl i Ajuntament es van posar mans a la feina, però massa tard i massa a poc a poc. La crisi va arribar amb el complex inacabat i així ha quedat. Després de gairebé sis milions d'inversió entre adquisició de terrenys, urbanització i cost de construcció de la part acabada de l'edifici de serveis, el polígon Rocarodona-Olvan no és res més que un clavegueram instal.lat, uns erms encaixonats entre carrers deserts i un immoble tancat i barrat que no té cap utilitat i que es degrada cada dia que passa. Mai no s'ha arribat a posar una parcel.la a la venda. Si el polígon podia tenir sortida comercial, continua sent una incògnita.
L'actual alcalde del poble, Martí Orriols, de CiU, té les esperances posades en una darrera tongada d'inversions de l'Incasòl que permeti, si més no, completar els serveis per tal que el polígon i el centre d'emprenedoria es puguin posar al mercat. La Generalitat no hi sembla gaire disposada. I en la perspectiva que va adquirint la nova legislatura, no es perfila que s'hagin d'emprendre gaires inversions.
Tanmateix, encara som a temps que el complex empresarial d'Olvan no es converteixi en un cementiri d'il.lusions frustrades i en un monument a l'absurd. Una inversió relativament petita al costat dels gairebé sis milions enterrats fins ara permetria que el que actualment és un naufragi tingués algun futur. La Generalitat demostrarà una gran irresponsabilitat si permet que l'invertit fins ara es malbarati sense cap rendiment. Encara és possible reconduir els errors comesos. Que el Berguedà necessita aquest polígon continua sent correcte. És obligat fer-lo realitat.
