A

utema, l'empresa concessionària de l'autopista de Terrassa a Manresa, ha mantingut sempre una actitud de total desconnexió de la realitat del seu entorn. Durant anys ha crescut el malestar per la perillositat de la C-55 i les mirades s'han dipositat sobre la seva gran alternativa de pagament, però Autema no ha desenvolupat mai una política de gestos que apaivagués la pressió popular. Més aviat al contrari. Durant anys els alcaldes locals i els ens comarcals han demanat conèixer el cost que tindria el rescat de la concessió per valorar si té sentit el desdoblament de la C-55, i mai no ha estat possible. Amb la sorprenent complicitat dels successius governs de la Generalitat (de CiU i del tripartit) Autema ha mantingut amb pany i forrellat les condicions en què la concessió podria ser revertida. La imatge d'opacitat no ha fet cap bé a la relació que el Bages té amb la seva autopista.

Semblava que la situació podia canviar amb la negociació empresa amb la Generalitat per tal que hi hagués bonificacions molt substancials en els preus en determinades condicions. En la pràctica, el pactat satisfarà pocs usuaris, i de forma molt parcial. I no ajuda que l'empresa hagi decidit portar la Generalitat al tribunal del contenciós per un canvi en la fórmula amb què es calculen les bonificacions que la Generalitat paga a Autema. El Govern pretén dedicar-hi menys recursos públics i la companyia es nega a deixar anar una part del pastís.

Però potser el clam més evident és el dels dies que accidents a la C-55 hi generen retencions i les barreres del peatge continuen baixades, contra la promesa que s'alçarien quan l'ús de l'autopista fos imperatiu. Només en ocasions molt comptades el peatge s'ha alliberat efectivament durant unes hores per una prioritat d'interès públic. Moltíssimes vegades, en canvi, l'empresa ha fet el sord clamorosament.

Ara, un episodi casual afegeix motius per al malestar. Les obres a la C-55, que els més crítics consideren un pedaç que no resoldrà els problemes essencials, i que a més han estat emboirades per una mala senyalització, beneficien objectivament l'autopista, però una cosa és saber-ho i una altra cosa és llegir-ho en un document de l'empresa. Ferrovial, accionista principal amb Abertis, ha penjat a la seva web un informe on detalla que el trànsit a la C-16 ha crescut el 7,2% aquest any i que en el darrer trimestre, que coincideix amb les obres, ho ha fet el 9,6%. Per no deixar cap dubte, el document de l'empresa afirma textualment que les obres beneficien l'autopista. Efectivament, si la C-55 és un calvari, l'autopista hi surt guanyant. Només faltava saber que l'empresa n'és tan conscient que ho explicita als seus resultats.

Autema necessita una nova política de gestió comercial i de relació amb els clients. Una empresa i una infraestructura que són vistes amb una antipatia tan profunda ha de fer una seriosa revisió de plantejaments.