Hi va haver un temps que Berga acollia una caserna militar a l'esplanada del Pla de l'Alemany. L'exèrcit va tancar portes el 1993. Aleshores, diferents agents socials van alçar el crit al cel perquè la marxa dels soldats comportaria una reducció del seu volum de negoci. El govern de l'època va entomar el repte de reconvertir les velles instal·lacions militars, construïdes després de la guerra civil, perquè poguessin servir per a usos civils, per a la ciutat. El consistori va decidir que l'edifici central de la caserna esdevingués un hotel de tres estrelles perquè aleshores no n'hi havia cap. La reconversió del conjunt va incloure altres espais com el de l'edifici de la Companyia Nova, que acull la comissaria dels Mossos d'Esquadra; l'escola bressol municipal Flor de Neu; l'espai de reserva del Museu Comarcal de Berga; la residència i centre de dia Sant Bernabé i el reconstruït Pavelló de Suècia, seu de l'Arxiu Comarcal. Posteriorment, es va dotar d'altres serveis, com els mòduls prefabricats de la secció d'institut Serra de Noet i el més recent de tots, la nova seu dels jutjats de la ciutat. L'any 1999 el govern va fer una concessió municipal per convertir l'edifici central en hotel a l'escola Joviat de Manresa. El canvi de govern va fer que els nous gestors reclamessin al centre bagenc que hi posés 750.000 euros més del previst per acabar els treballs. L'executiu defensava que les arques municipals no podien assumir tot el cost com preveia la concessió. Davant d'això, Joviat va renunciar-hi. El 2001, el consistori va convocar un nou concurs adjudicat al Centre d'Estudis d'Hoteleria i Turisme (CETT). Paradoxalment, també va renunciar a la concessió per falta d'entesa amb un grup de quinze empresaris locals anomenat Inversors del Berguedà, embrió de l'actual Inberga Tur. Aquest grup es va adjudicar, el 2002 la concessió de l'hotel i la part municipal de Queralt. Immediatament es van reprendre les obres, que havien estat aturades des del 1999, perquè es corria el risc de perdre ajudes europees. Els concessionaris van avançar els diners del cànon de cinquanta anys. Com que no n'hi havia prou, van demanar l'aval del consistori. El 19 de maig del 2003 el ple del consistori va aprovar avalar un crèdit d'1,2 milions d'euros que la societat va obtenir de l'Institut Català de Finances (ICF). L'hotel no va rutllar. Inberga Tur, el 2010 va deixar de pagar dues quotes del crèdit que ha d'assumir el consistori. L'Ajuntament va iniciar un llarg procés per liquidar les concessions. La societat va recórrer. El 2012 va presentar un concurs de creditors voluntari. L'afer de les concessions es dirimeix als jutjats. I l'aval l'hauran de pagar tots els berguedans perquè cap dels governs locals ha tingut el coratge polític d'aturar o reconduir un projecte amb tan bones intencions com nefasta execució.