L

a dada que Manresa té 600 habitatges que no compleixen les condicions mínimes per ser habitables legalment s'afegeix a la proliferació de pisos buits i a la de manca d'habitatges per a gent sense recursos. Tot plegat forma un panorama ben galdós. Tot i que l'estudi municipal digui que el parc està en més bones condicions que fa un parell de dècades, això es deu segurament que s'ha construït molt durant la bombolla i tots aquests pisos nous desfiguren el percentatge; els pisos que estaven en males condicions fa vint anys ara no estan millor, sinó pitjor. I els carrers on se situen també estan pitjor. El repte aplega urbanisme, habitatge, demografia i dinamització. És un desafiament de gran magnitud, el més important que té Manresa. Desgraciadament, el gran impuls endavant que cal no es veu per enlloc.