Ahir vam tenir per primer cop la prova del que espera als conductors de la C-55 quan hi hagi algun incident a la carretera. La simple avaria d'un tràiler que va quedar al mig d'un dels dos carrils va tallar-la en un sentit durant tres quarts d'hora, d'un quart de 9 a les 9 del matí. Una hora crítica. La cua va arribar a ser de 6 quilòmetres i la congestió no es va resoldre fins al cap de dues hores. Com ja estem acostumats, Trànsit no va aixecar la barrera del peatge aplicant l'acord vigent al respecte: al·lega que quan es va haver completat tot el tràmit per ordenar que l'autopista quedés lliure de peatge el tràiler ja havia estat apartat. Trànsit no va tenir en compte que hi havia molta cua perquè el col·lapse era fenomenal i va tardar a desfer-se.

Aquest és el quadre: la carretera està sent sotmesa a una reforma que inclou una gran mitjana de formigó, l'anomenada New Jersey, en el tram més perillós i congestionat. El resultat serà que no hi haurà xocs frontals i, per tant, es reduirà dràsticament el nombre de morts. Plausible. Però la derivada indesitjada d'aquesta mesura és que els carrils esdevenen rateres. Si algun incident n'invalida un dels dos, els cotxes no poden ocupar el del costat per superar l'obstacle i continuar. Ja no és possible establir un trànsit alternatiu. Ara, quan un obstacle queda al mig de la carretera, no hi ha més solució que treure'l. I precisament perquè el carril està ocupat, no és gens fàcil arribar-hi. Les aglomeracions de cotxes seran molt més habituals que fins ara perquè qualsevol petit incident que es mantingui durant uns minuts provocarà un col·lapse. Aquest és el resultat d'aplicar mesures provisionals desesperades i precàries en comptes de fer les coses bé de debò.

En aquest nou panorama, i mentre algun Govern de la Generalitat no es digni a resoldre d'una vegada una situació impresentable que perjudica objectivament la competitivitat del Bages, el Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya i la qualitat de vida dels seus ciutadans, serà absolutament imprescindible que s'apliqui, com a mínim, el protocol pactat d'aixecament de barreres del peatge i que Trànsit sigui extremadament diligent a desviar la circulació cada vegada que hi hagi interrupcions, abans no es munti un col·lapse monumental. La fórmula elegida és un nyap. Cap ciutat comparable a Manresa -Mataró, Granollers, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Vic, Igualada- no pateix un escarni comparable. I a més, va acompanyat d'ocultació de dades sobre les possibles alternatives. Si el Govern té un mínim de decència aplicarà totes les seves energies a pal·liar tant com sigui possible els problemes causats per aquest greuge. Si no, es fa evident que tots els implicats s'hi desviuen passarem de la vergonya a la burla.