H
a estat una campanya electoral plana, en què s'ha posat de manifest l'escàs fons argumental de bona part dels candidats, el poc gruix programàtic (o, si més no, la minsa capacitat per saber transmetre que n'hi havia) i la constatació que el debat polític és a totes hores inexistent i que l'únic que hi ha són proclames apreses com el rosari que es llancen sense escoltar res del que diuen els altres. Però malgrat tot, malgrat el panorama desolador que ens deixa una campanya que ha passat en somort, avui toca anar a votar. Inexcusablement, si no es té una excusa realment potent. Perquè qualsevol crida a les urnes és una cita per ratificar el que sí que és un principi irrenunciable: la democràcia. De paperetes i opcions, n'hi ha per a tots els gustos.
