CDC i ERC van presentar ahir el govern de coalició a l'Ajuntament de Manresa que han estat coent des de les eleccions del mes de maig. Es dóna la circumstància que el pacte a Manresa culmina exactament quan el pacte nacional que l'ha afavorit, Junts pel Sí, està a punt de trencar-se i CDC i ERC estan a punt de tornar a ser rivals no només de forma subterrània, sinó formalment.

El nou executiu encapçalat per Valentí Junyent és amplíssim. Ho serà fins i tot si el representant d'Unió dins del grup municipal de CiU, Miquel Davins, que ha estat apartat del govern, decideix sortir del grup, cosa que no es pot descartar. Si roman al grup, serà un regidor sense cartera de la majoria; si se'n va, UDC passarà a ser un partit d'oposició, cosa que afegeix novetat al renovat mapa polític manresà. Sense UDC, els associats en el pacte seran quinze regidors al ple i catorze al govern.

Al ple seran vuit de CDC i set d'ERC; al govern seran els vuit de CDC i sis d'ERC (el setè, Pol Huguet, no tindrà regidoria). L'equip tindrà una amplitud extraordinària que no s'assolia des del segon tripartit de Jordi Valls, format per 15 membres. Si fins ara els regidors convergents havien de desdoblar-se per arribar a tot arreu, ara podran especialitzar-se. Treballaran, doncs, amb tota la força d'un equip extens i amb la tranquil·litat de disposar d'un corró que els permetrà aprovar el que desitgin al plenari.

Manresa ha estat greument mancada de governs amb força i claredat de criteris; governs capaços d'impulsar la ciutat i transformar-la vencent les resistències i inèrcies que sempre obstaculitzen el canvi. Manresa és una ciutat que no es deixa governar fàcilment, i no ha tingut de forma sostinguda governs prou forts, cohesionats i amb capacitat de lideratge i transformació. Aquest equip tindrà la força necessària. Caldrà veure si té el temps, la cohesió, la determinació i el bon criteri. En aquest punt, la figura de l'alcalde, Valentí Junyent, serà cabdal. Fins ara ha pogut fer una feina correcta concentrant-se a posar ordre a les finances, executant petits projectes i evitant els conflictes. És el que se'n podia esperar en un període de crisi en què no tenia ni vots ni diners. Ara tindrà els vots i, en el futur immediat, se suposa que anirà tenint els diners. Se n'esperarà molt més.

Un govern ampli i plural té moltes virtuts. Però també genera riscos. Un és que treballi descoordinat i que sigui un pou de tensions entre els dos partits, ara en un context de creixent rivalitat en l'àmbit nacional. Un altre és que imposi la seva majoria sense escoltar ni dialogar. Un tercer, que l'oposició quedi tan disminuïda que esdevingui insignificant. Aquesta és una greu responsabilitat que queda en mans de PSC, CUP i C's i en la qual no poden defallir. Sense una bona oposició, no hi ha democràcia. Fins ara hem trobat a faltar que aquest paper s'exerceixi amb més agudesa, més feina i més ambició. A partir d'ara, si res no canvia, ho trobarem a faltar encara més.

Manresa estrenarà el dia 1 de febrer un govern gran. Ara falta que sigui un gran govern. Que ho fos aniria en benefici de tots.