EDITORIAL

Anar reparant els atacs al pi no és suficient

«No és fàcil protegir-lo, però les proves són tossudes: continuar com fins ara no és una opció»

30.01.2016 | 07:56

El Pi de les Tres Branques, símbol nacional que ha acompanyat el catalanisme durant un segle, ha tingut un nou atac amb motoserra que n'ha malmès una de les branques. El juliol passat es va reparar la gravíssima mutilació que havia patit el maig, quan tota un branca va aparèixer separada del tronc i tirada a la carretera. El nou atac ha reincidit també en el dany ocasionat llavors al Pi Jove. El balanç és esfereïdor, i el dany que han rebut els dos exemplars en ben poc temps és irreparable i posa en perill tant la sustentació del Pi Vell, ja mort, com el futur del Pi Jove, encara viu.

Fins ara, els atacs han tingut com a resposta la reparació dels danys, si més no els més importants. Però a hores d'ara és evident que amb això no n'hi ha prou.

Els dos arbres són en terrenys privats però oberts als quatre vents, en un espai despoblat on qui hi vulgui fer estralls té totes les facilitats. Tanmateix, són propietat de la Generalitat i gaudeixen de protecció com a símbols dels Països Catalans. En aquest context no és fàcil protegir-los, però les proves són tossudes: continuar com fins ara no és una opció.

En primer lloc caldria definir correctament la naturalesa dels fets. És evident que els atacs no són el resultat d'un excés aïllat de testosterona, sinó el fruit d'una voluntat conscient i persistent d'atacar el Pi pel que significa i amb plena voluntat de fer mal. Queda clar que l'objectiu no és ni passar una bona estona fent el brètol ni destruir. Si haguessin volgut destruir el Pi tenien ocasions de sobres de tallar-lo d'arrel. La voluntat és causar commoció en la població ferint un símbol una vegada i una altra. Salvant les distàncies, els atacs poden ser comparats al que es persegueix amb les accions terroristes o amb la destrucció de patrimoni que realitza sistemàticament Estat Islàmic. La magnitud d'unes coses i les altres és diferent, però la naturalesa és molt similar. I és greu. Hi ha, doncs, arguments per exigir una intervenció molt decidida dels Mossos, que haurien d'invertir-hi els mitjans que calgués per investigar i capturar els autors. Si s'han fet gestions policials, han estat insuficients; si no se n'han fet, cal posar-s'hi d'una vegada. En tot cas, la policia s'ha de sentir directament concernida i fer la seva feina. Igualment, cal plantejar-se seriosament com protegir el pla de Campllong amb un sistema de vigilància. La tecnologia ofereix una àmplia varietat de mètodes sense cables de vigilància remota.

Els atacs al Pi de les Tres Branques i al seu hereu han de ser contemplats amb tota la seva gravetat i exigeixen una intervenció de la Generalitat d'acord amb aquesta gravetat. Anar apedaçant els danys confiant que cada vegada serà el darrer, ja no és suficient.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema