El tanatori de Berga va ser ahir un constant desfilar de personalitats tant comarcals com nacionals que van retre homenatge a mossèn Ballarín, fins ahir el veí més popular del Berguedà i el més reconegut públicament. Tot i que va néixer a Barcelona, Josep Maria Ballarín ha estat, en la pràctica, un ciutadà de la Catalunya Central. L'autor de Mossèn Tronxo va ser enviat als 25 anys a formar-se al seminari de Solsona, del qual va esdevenir prefecte. D'allà va ser enviat a Queralt, nucli medul·lar de l'espiritualitat berguedana. Que Ballarín tenia una personalitat sovint incòmoda queda demostrat pel fet que no va durar ni a Solsona ni a Queralt. Una persona del seu immens talent hauria pogut fer carrera dins de l'Església, però no va ser acomodatici ni va resultar confortable per als seus superiors, condicions indispensables per escalar en la jerarquia catòlica. En aquells temps del franquisme, la seva catalanitat desacomplexada tampoc no el va ajudar. Ballarín era un esperit lliure i el resultat del seu inconformisme va ser una destinació que l'enviava a l'ostracisme, la parròquia de Gósol. Tanmateix, des del fèrtil aïllament gosolià es va projectar sobre tot el país amb una potència insospitada.
La gran palanca que converteix Ballarín en un personatge de primera fila és, sense cap mena de dubte, la seva novel·la Mossèn Tronxo, publicada el 1989, un relat profundament berguedà que ha esdevingut un dels llibres més venuts de la literatura catalana recent i un clàssic intemporal. La novel·la el descobreix als grans mitjans de Barcelona i això el converteix en un personatge cobejat a tertúlies i actes públics, on enlluerna amb la seva cultura enciclopèdica i la traça sorprenent amb què divulga el pensament més culte i sofisticat amb ironia i llenguatge de pagès. Ballarín projecta la cultura amb l'ai-re planer d'una conversa de llar de foc i parla de Déu com si fos un company més de la partida de botifarra. Tot i que mai no va escapar-se de l'ortodòxia conceptualment, Ballarín va parlar de fe i de religió amb un estil atípic que li permetia personalitzar una vivència popular de la religió i el feia resultar xocant en un moment de profunda afirmació conservadora al Vaticà. Ballarín va saber ser el capellà de la gent.
El seu llegat va molt més enllà de Mossèn Tronxo: quaranta llibres i una gran densitat de pensament queden per a l'estudi dels qui el seguiran. Però, per al Berguedà, el llegat més valuós és que va convertir la comarca en el marc natural d'una forma de viure la religió i la cultura profundament populars, planeres, compartibles. El Berguedà perd el seu personatge més mediàtic, però la comarca serà per sempre l'escenari imprescindible de la seva memòria.
El Berguedà li retrà avui, amb absoluta seguretat, un gran homenatge final. Tanmateix, caldria que la figura de Ballarín es projectés molt més enllà. La comarca té no només l'oportunitat, sinó l'obligació, de fer perviure la seva figura i posar en valor que el seu paisatge natural i humà és un personatge vital en una producció literària de primera magnitud. Gósol, en concret, i el Berguedà, en particular, han de mantenir viva la seva flama, i crear les eines per convertir el seu record i el seu llegat en una part més del seu patrimoni.
