d
'aquí a exactament un any, Catalunya es trobarà -previsiblement- en ple debat sobre com culminar els 18 mesos que ha de durar la present legislatura, segons el Govern de Junts pel Sí. Enmig d'aquest clima, es compliran 125 anys de la proclamació de les Bases de Manresa, document en què les forces més significatives del catalanisme del 1892 van proposar tot un programa concret d'autonomia política. Amb les Bases arriba a la plena maduresa el corrent nascut aproximadament mig segle abans. Llegides avui, les Bases per a la Constitució Regional Catalana recorden l'Estatut anomenat de setembre, aquell que es va aprovar amb gran esforç el 2005 al Parlament de Catalunya amb una gran majoria de 120 vots de CiU, PSC, ERC i ICV contra 15 del PP i que, posteriorment, va ser fortament retallat al Congrés dels Diputats abans de ser aprovat en referèndum i mutilat de nou pel Tribunal Constitucional. Les Bases de Manresa formulen, amb totes les limitacions d'una època en què la ciència política estava menys avançada i en què la democràcia només es concebia de forma limitada per als caps de família, una organització federal que, de fet, no es planteja només per a Catalunya, sinó com una solució constitucional per a tot l'estat. Vistes les extraordinàries dificultats que les forces polítiques d'avui tenen per arribar a acords, pren més valor que un magma divers de catalanistes es posessin d'acord per fer un plantejament tan concret i ambiciós. Si aquella solució hagués pogut tirar endavant, Espanya s'hauria convertit en un estat federal reconegudament multinacional i la història hauria estat radicalment diferent.
I l'escenari de tan rellevant esdeveniment va ser Manresa. No és casual. El 1892 era una de les quatre ciutats més poblades de Catalunya i un petit imperi industrial, cosa que la va convertir també en una ciutat plena d'activitat política i intel·lectual, sota el lideratge indiscutible del catalanisme.
Quan es va esdevenir el centenari, el 1992, el debat sobre l'autogovern català estava molt pacificat i la commemoració va caure en un marc no gaire propici. Ara, en canvi, el 125è aniversari s'escau en un moment apassionat en què l'efemèride pot tenir relleu polític i mediàtic. És una bona oportunitat per a Manresa per ser visualitzada com una ciutat que sempre ha estat a primera fila dels grans esdeveniments polítics del país.
Revisar a què aspirava el catalanisme majoritari el 1892 pot ser una manera d'impulsar un debat amb perspectiva històrica sobre el país, els seus objectius i el procés sobiranista. I Manresa hauria de ser el teló de fons d'aquest debat. El programa commemoratiu que l'Ajuntament té previst elaborar hauria d'assegurar aquest protagonisme i hauria de servir per explicar als mateixos manresans què va passar aquells dies de març a la seva ciutat. En un moment en què Manresa intenta bastir una proposta turística basada en la seva rica història i intenta generar autoestima ciutadana, res no podria ser més escaient.
