EDITORIAL

Una sordesa injustificable

L´insuportable menysteniment de la Catalunya Central s´ajunta amb un dèficit alarmant de la seva pròpia capacitat de fer-se sentir a les seus del poder

09.04.2016 | 08:30

Aquesta setmana, la plataforma «No més morts a la C-55» ha presentat a la fiscalia 23 documents sobre aquesta via i l´autopista C-16 perquè investigui si darrere les accions i omissions de l´administració –la Generalitat– hi ha hagut una deliberada orientació a afavorir els interessos de la societat concessionària de l´autopista. És una iniciativa de recorregut incert però que constitueix un clam, un més, que expressa el profund malestar del Bages i de comarques veïnes pel panorama de les vies de comunicació amb l´àrea metropolitana, objecte diari de milers de desplaçaments.

Autopista cara i de rescat sempre ajornat, i carretera col·lapsada, perillosa, el desdoblament de la qual, si un dia es va acaronar, ha estat ja descartat amb tota la cruesa. Però mentre la plataforma divulgava aquesta acció, els experts discutien a Manresa sobre com fer-ho perquè el viatge en tren entre la ciutat i Barcelona deixi de ser més lent que al segle XIX. A hores d´ara, el tren «ràpid» triga gairebé una hora i quart fins al centre de la ciutat comtal. En el debat es van posar damunt la taula el caràcter improbable de les inversions necessàries per a una veritable solució, i la possibilitat de millorar el servei amb la gestió dels horaris i de les prioritats de pas. Un guany minso, però valdria més això que res, sempre que no ens ho volguessin fer passar per la veritable resposta a la situació.

Fins i tot dins aquesta limitació i provisionalitat, hi ha elements per jugar de forma immediata. Es pot i cal actuar sobre aquells punts del recorregut en què la velocitat s´alenteix per problemes solucionables. Es pot i cal ordenar el trànsit perquè els trens «ràpids» de Manresa no es vegin alentits pels «lents» de les línies que conflueixen en un sistema barceloní a frec de la saturació. Es pot i cal estudiar si hi ha variacions possibles en l´itinerari metropolità. I es pot i cal incrementar el nombre d´aquests trens «ràpids», avui tres al dia per sentit. Però cal això com cal la gratuïtat de l´autopista i una actuació no vergonyosa a la C-55.

Si cap d´aquestes coses no arriba, haurem de pensar que a Barcelona i a Madrid la Catalunya Central és menystinguda. No seria res de nou: aquestes comarques han mostrat massa sovint un dèficit alarmant en la seva capacitat de fer-se sentir a les seus del poder. Mentre el President sopa amb el lobby gironí i el vigatà vetlla pels interessos comarcals, el de la Catalunya Central brilla per la seva absència, començant per l´escassa influència dels polítics locals en les estructures nacionals dels partits que governen Catalunya i l´Estat.

Si anys d´un dèficit evident i d´un clam unànime de la societat civil no han servit ni per resoldre els dèficits que es veurien decisivament alleujats aplicant simplement un manteniment decent, és que falta veu i sobra sordesa. S´entén que no s´apliquin solucions milionàries. Però que dèficits ordinaris de trens i carreteres assenyalats fins a l´esgotament no es resolguin ni tinguin cap perspectiva de resoldre´s, resulta inacceptable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema