EDITORIAL: Més d'una patum

L'entrada del govern de la CUP a Berga ha ofert una sèrie d'imatges fins ara inèdites en la festa

28.05.2016 | 08:15

El govern de la CUP a Berga, com abans a Navàs, no està permetent veure en l'esfera municipal els grans canvis i capgiraments radicals que el seu grup parlamentari exigeix al Parlament, però sí que està oferint mostres d'un nou tarannà que, en la Berga acostumada a estils molt consolidats, està generant imatges inèdites que, com a mínim, tenen interès. La gestió dels escassos seients al balcó des d'on es contempla la Patum de forma privilegiada i la conducta dels regidors del govern durant el ritual del Corpus en són una bona demostració.

La reducció del nombre de places al balcó municipal que constitueix el millor observatori de la Patum ha anat aparellada amb una nova política d'invitacions que deixa fora de la tribuna els representants eclesiàstics i policials -fins ara convidats de forma sistemàtica- i posa fi a la tramesa d'invitacions a autoritats i personalitats de tot el país. En general, racionalitzar i donar ordre i transparència a l'accés al balcó és una mesura plausible.

Tanmateix, tan criticable deu ser que les autoritats eclesiàstiques i policials siguin convidades per sistema com que no siguin convidades simplement per la seva condició. Les invitacions al balcó són una poderosa eina de relacions públiques i de difusió de la festa, i la seva adjudicació ha de ser portada de forma racional, equànime i transparent, pensant més en la projecció de la ciutat que en la satisfacció de vanitats. En aquest sentit, tan criticable és que el bisbe (per exemple) hi tingui un lloc assignat sempre que el desitgi, com que no es tingui en compte que el bisbe és una personalitat important i que pot tenir interès convidar-lo d'acord amb la seva rellevància pública. El balcó ha de ser utilitzat per atreure-hi gent que convé que conegui la festa, no pas per vetar ningú.

Però la imatge més nova ha estat, sens dubte, la dels regidors de la CUP, amb l'alcaldessa al capdavant, arribant amb la comitiva oficial fins a la porta de l'església i quedant-se a la porta per no assistir a la missa de Corpus, que forma part secular del ritual de la Patum. El criteri de la CUP és que en un país aconfessional el govern no ha de participar de forma oficial en una cerimònia religiosa de cap confessió.

És un raonament correcte. Altra cosa és que la imatge dels regidors fent un cafè mentre esperen que la comitiva torni a sortir, per tornar-s'hi a afegir, resulti una mica peculiar. Però el criteri és perfectament defensable. Com ho és el contrari: els regidors poder anar a missa participant en un ritual que té un origen religiós però que ha esdevingut patrimoni tradicional i en el qual es pot fer acte de presència institucional al marge de la pròpia fe i sense que això suposi cap adscripció del poder públic a una determinada confessió. Aquest també és un raonament correcte. Tots dos ho són.

Hi ha més d'una Patum, i més d'un capteniment correcte. I cadascú és lliure de fer la seva pròpia valoració i elecció. Tanmateix, el debat sobre la presència de representants polítics en actes religiosos ha arribat per quedar-se, i no només a Berga. A Solsona, està en qüestió si el govern ha de participar en la processó de Corpus. El moment exigeix obrir un debat serè sobre la qüestió per tal que un tema de fons com aquest no sigui tractat a cops de brotxa grossa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema