L

a reiterada i persistent presència del foc al bosc, estiu rere estiu, sumada a la voluntat dels bombers del nostre país d'aprendre, importar i innovar en l'extinció, ha fet que Catalunya hagi esdevingut una de les terres amb més expertesa en aquest àmbit. Això, però, no atorga al català la tranquil·litat que el foc o no arribarà o no farà mal. S'han pres mesures i s'ha après en la tècnica de l'extinció, i això evita destrucció i riscos, però no elimina del tot ni una cosa ni l'altra. Temem, els bombers, que els nostres puguin ser altre cop un perill durant l'estiu. Diuen que depèn de la pluja del juny. Hi hagi aigua o no, caldrà demanar la màxima precaució a la gent que viu i estima el seu país, i que vol que el verd formi part perpètua del seu paisatge.