Notícies com la d´aquest diumenge a Orlando haurien de fer posar a tothom, i sense excepció, la pell de gallina. Sentir que un jove, armat amb un fusell i una pistola, entra en una discoteca plena de joves gaudint de la nit i comença una matança sense escrúpols, et treu l´alè i et regira l´estómac. I això passa a la societat americana, advertida per activa i per passiva que existeix una facilitat massa gran per a l´accés a les armes, i que no ha sigut prou madura per afrontar aquest debat amb la serenitat i la valentia de prendre una decisió sobre això.

Òbviament aquí s´hi barreja la més que probable vinculació de l´assassí amb Estat Islàmic, i clarament es lligarà aquesta barbàrie amb un atac terrorista i no pas com un estricte atac als drets humans. Però no podem posar-nos una vena als ulls per oblidar qui han estat les 50 víctimes: joves homosexuals que tan sols pretenien viure la seva vida (potser d´amagat) de forma feliç. I no són admissibles ni tolerables uns fets que, lluny de voler-se traslladar a aquests debats d´armes o religió, algú vol passar per alt que són fruit de l´odi cap a una comunitat de persones que viuen (o volen viure) amb quotidianitat la seva orientació afectiva i sexual.

Ens cal respecte cap als altres, en tots els sentits. Hem vingut a aquesta vida per ser feliços, no per viure de la manera que el veí li agradaria que un fos feliç. I encara se senten massa discursos amb una mentalitat tancada, sovint amb una visió del que és la família que, per sort nostra i majoritàriament (que no totalment) a Catalunya, ja ha evolucionat. Sempre m´ha agradat la frase de «la llibertat d´un mateix acaba on comença la de l´altre». Ras i curt. Però massa sovint aquest concepte de llibertat no es deixa aplicar en aspectes tan fonamentals de la vida com és estimar algú altre.

A vegades per entendre com pot arribar a ser de complicat per a una persona acceptar i alhora afrontar amb naturalitat viure i estimar diferent, un hauria de posar-se en la pell d´aquest altre. Perquè no sempre és fàcil malgrat ho pugui semblar. Perquè sempre hi haurà algú que et girarà l´esquena, o et retirarà la paraula, o parlarà en veu baixa a la teva esquena o dels teus familiars per intentar-se autoconvèncer que els seus pensaments són els vàlids, els bons. Però en realitat només acaba sent una clara demostració d´una mentalitat poruga, sense respecte, amb por i odi cap als altres.

Per això és clar que el món no només ha d´avançar en la tecnologia, la indústria o en termes mèdics. Perquè, si no som capaços d´avançar en el respecte i a entendre la diferència, més val que ens replantegem si aquest és el món en el qual volem viure i volem que visquin les generacions futures que vindran. Només si aconseguim això, tindrem moltes més garanties que els fets d´Orlando no passin mai més.