La memòria immediata ens recorda els incendis d'aquesta setmana, la coincidència de fronts oberts que tenien dimarts els Bombers, a diferents punts de Catalunya, i la preocupació que va generar l'incendi de Sant Feliu Sasserra. Però el record també ens transporta a episodis anteriors, com el d'ara fa un any a Òdena, o, anant més enllà, els incendis històrics del Bages, el Berguedà i el Solsonès del 1994 i del 1998. I encara ens podríem remuntar a incendis importants i que han afectat indrets sensibles de casa nostra, com el de Montserrat del 1986. La memòria ha de ser sempre un element suficient per recordar-nos allò que hem de sabre preveure, perquè les experiències acumulades ens han de fer savis en l'abans i el després del foc forestal.
I en som més de savis, segur. Els Bombers de la Generalitat són a hores d'ara un dels cossos més experts del món en l'extinció d'incendis forestals. Han après a posar-se davant del foc i gestionar l'atac, han treballat tècniques d'extinció, l'efectivitat de les eines de què es disposa, el treball coordinat entre mitjans aeris i mitjans terrestres, i han millorat enormement el coneixement del territori a través de mapes molt més detallats i precisos. I s'ha treballat sobre les causes (fa dies que no tenim incendis per causa de les línies elèctriques). I repassaríem cadascun dels cossos que hi intervenen i veuríem que tots han pogut millorar i s'han situat en el paper que els pertoca, des dels cossos professionals fins al voluntariat organitzat a través de les ADF. I encara tindríem en compte com d'important és que tots aquests cossos i grups que hi intervenen vagin organitzats i que cadascú sàpiga exactament què és el que pot i no pot fer en cada moment. En tot cas, si hi ha alguna cosa que grinyola i per a la qual hi ha solucions que són a les nostres mans, aquesta és la prevenció. La gestió dels boscos és sobretot per evitar les grans masses forestals contínues, i la rebaixa de la densitat de la vegetació s'ha definit, té solucions tècniques, però costa mot d'aplicar perquè tenim la cadena productiva de l'aprofitament de la fusta trencada. Si no podem fer que els nostres boscos siguin productius, que hi hagi mercat per a la fusta que se'n pot treure, difícilment resoldrem un problema que té molt a veure amb la potència dels incendis i la rapidesa de propagació. Sense mercat, o sense un mercat mínimament atractiu per al pagès o propietari forestal. I aquest mirall de la realitat tampoc no vol dir que en aquests capítols s'estigui de braços plegats. S'ha avançat en temes, com ara la introducció de la calefacció de biomassa o la gestió mancomunada de propietats. Però encara ens adonem que estem lluny. Cal no abaixar la guàrdia en tot el que s'ha millorat, rellegir-nos i intentar tenir un país amb un bosc més endreçat.
