U
n nou mapa de vegueries. Ara, de 8 regions. A les que ja havia definit el Govern i aprovat el Parlament en el seu moment (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Terres de l'Ebre, Pirineus i Catalunya Central) ara s'hi suma el Penedès. Aquesta setmana, el Parlament ha aprovat l'acord per a la definició de la demarcació. La nova regió, és clar, s'ha de crear escapçant-ne d'altres i encabint en alguns cistells situacions no definides. En crear la nova vegueria amb l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, es mouen les composicions de les regions de la vora, Barcelona, Tarragona i la Catalunya Central. I en aquest darrer cas, hi ha una pèrdua parcial. Una bona part de l'Anoia, amb Igualada al capdavant, ha decidit incorporar-se al Penedès, mentre que els municipis de l'Alta Segarra, a l'entorn de Calaf, es queden a la Catalunya Central. Aquesta serà l'única de totes les demarcacions que tindrà integrades diverses comarques i vuit municipis a títol individual (encara que se sentin comarca, no ho són): Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujals, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana formen part de la Catalunya Central a títol individual. Per què? Simplificant-ho, perquè aquest territori no es va moure prou quan calia a favor de la creació d'una nova comarca (i encara no ho ha fet de manera concloent, tot i que l'actual alcalde de Calaf ja ha fet pública la seva voluntat de liderar un moviment comarcal) i perquè la Generalitat no ha ni iniciat un procés perquè ho sigui.
La Catalunya Central, que s'havia dibuixat sota la hipòtesi d'una gestió impossible amb una capitalitat tripartida (Igualada, Vic i Manresa), queda en una situació de bicapitalitat (suposem) absolutament descompensada, ja que hi ha molt més territori de la Catalunya Central que pivota sobre l'eix Manresa que no pas el que ho fa sobre l'eix Vic.
El Govern de Catalunya ha tingut dificultats endògenes per poder assenyalar quin havia de ser el veritable rumb de la Catalunya Central, i altres d'exògenes, que li han fet impossible donar determinats poders a aquest territori. Vaja, que les vegueries no han de ser una administració més, i que només tindran sentit com a tals el dia que substitueixin la divisió administrativa de les Diputacions (aquesta és una qüestió que depèn de l'estat). En aquest parèntesi de temps, indefinit, la Catalunya Central ha esdevingut una vegueria per a l'experimentació. La bicapitalitat n'és una prova. És l'única regió, per exemple, en què la presidència de la Delegació del Govern té dues seus, Manresa i Vic. Ara farem una altra prova: incorporem a l'àmbit els primers municipis que no són comarca, els de l'Alta Segarra. Ep, i si pot ser, reclamem al Govern que oblidi la marca Alta Anoia que figura en els darrers documents i torni al topònim Alta Segarra.
