L
es dades de Càritas Manresa que publiquem avui insisteixen en un fenomen que comença a aparèixer perfectament diagnosticat en tota mena d'anàlisis de les entitats i institucions que s'ocupen de la pobresa: la quantitat de famílies i persones en situació vulnerable s'està reduint gràcies a la nova ocupació -encara que sigui precària-, però hi ha una gran bossa de famílies que no accedeixen a aquesta migrada via de sortida i es van enfonsant cada cop més en un pou de pobresa crònica. La impossibilitat de trobar alternatives, i el fet que que molts dels qui ho pateixen es van resignant i adaptant a la seva vida de precarietat, crea una pobresa crònica que és el gran repte dels propers anys, especialment per als menors que hi estan quedant atrapats.
