La substitució d´un examen d´accés a l´Ajuntament de Manresa mentre era custodiat a les oficines de Recursos Humans, i l´autor del qual -i beneficiari del falsejament- era justament el fill de la cap de secció de Recursos Humans, és una notícia rellevant en un moment en què la netedat de les institucions està en dubte i la feina és un bé preuadíssim. Semblen pertinents, per tant, algunes reflexions.
La primera d´elles és que el consistori manresà i els seus empleats tenen des de fa anys un expedient impecablement net del qual la ciutat pot estar orgullosa. De fet, ha estat el meritori aplom d´una funcionària que no ha dubtat a complir amb el seu deure el que ha permès descobrirla substitució de l´examen. Aquesta constatació no pot estalviar una revisió interna i un sever exercici d´autocrítica a Recursos Humans, tant al seu personal com als seus caps i els seus responsables polítics. Sigui qui sigui, l´autor o autora de la substitució es va permetre escriure un examen nou amb una cal·ligrafia diferent, estampar-hi el segell oficial de l´Ajuntament i afegir-lo a uns documents custodiats en una dependència municipal. És inevitable témer que un moviment tan agosarat i confiat no es pot haver produït en un entorn d´extrem rigori vigilància.
El govern de CDC i ERC hauria d´analitzar-ho a fons, començant perles contractacions anteriors de l´aspirant en qüestió, que l´Ajuntament no detalla a aquest diari apel·lant a la llei de protecció de dades. L´equip de govern també hauria d´aclarir, amb voluntat positiva i sense caure en una innecessària autodefensa, dubtes sobre la seva reacció. Caldria saber per què un problema que és comunicat perla funcionària al seu cap la primera setmana de juliol i a la seva regidora a mitjan juliol no genera cap document escrit fins al dia 4 d´agost. Tindria un interès especial conèixer què han fet, en concret, elregidor responsable de Recursos Humans, Jaume Torras, que a més ho és de Transparència; i el president del tribunal de selecció i principal responsable del procés, qui, a més,resulta ser el secretari municipal i pertant màxim garant de la legalitat al consistori, José Luis González Leal.
També és inevitable preguntar-se per què no es va obrir un expedient informatiu per documentarla informació i els testimonis disponibles, i valorar així si calia emprendre alguna actuació immediata, abans de decidir enviar el tema al jutjat, on adquireix una dimensió penal i se sotmet a la lentitud judicial. També caldria saber per què la mare de l´examinat va ser mantinguda al seu lloc de treball fins aquesta setmana en comptes de traslladar-la sense prejutjarres, per tranquil·litat de tothom i per un senzill criteri de prudència. També, per què l´Ajuntament, els Mossos i el jutjat han mantingut una actitud hermètica sobre una denúncia de gran interès públic que el govern no va donar a conèixer en un comunicat fins una hora després que aquest diari n´informés àmpliament.
La majoria d´aquests dubtes no seran dilucidats pel jutge, que es limitarà a buscar l´autor o autora de la falsificació. Portar el cas al jutjat expressa un lloable desig d´arribar fins al final, però no eximeix el govern de Valentí Junyent d´afrontarla seva part de la feina. De moment, no l´ha fet. Un cas com aquest pot tenir com a contrapartida positiva un efecte profilàctic contra eventuals amiguismes, però només serà així si, al marge de veure si d´aquí a un o dos anys es condemna un culpable, es resolen amb naturalitat tots els dubtes del moment present sense cap reserva i es garanteix que no tornarà a passar.
