EDITORIAL

Claredat entorn d'un examen

01.10.2016 | 10:59

La substitució d´un examen d´accés a l´Ajuntament de Manresa mentre era custodiat a les oficines de Recursos Humans, i l´autor del qual –i beneficiari del falsejament– era justament el fill de la cap de secció de Recursos Humans, és una notícia rellevant en un moment en què la netedat de les institucions està en dubte i la feina és un bé preuadíssim. Semblen pertinents, per tant, algunes reflexions.

La primera d´elles és que el consistori manresà i els seus empleats tenen des de fa anys un expedient impecablement net del qual la ciutat pot estar orgullosa. De fet, ha estat el meritori aplom d´una funcionària que no ha dubtat a complir amb el seu deure el que ha permès descobrirla substitució de l´examen. Aquesta constatació no pot estalviar una revisió interna i un sever exercici d´autocrítica a Recursos Humans, tant al seu personal com als seus caps i els seus responsables polítics. Sigui qui sigui, l´autor o autora de la substitució es va permetre escriure un examen nou amb una cal·ligrafia diferent, estampar-hi el segell oficial de l´Ajuntament i afegir-lo a uns documents custodiats en una dependència municipal. És inevitable témer que un moviment tan agosarat i confiat no es pot haver produït en un entorn d´extrem rigori vigilància.

El govern de CDC i ERC hauria d´analitzar-ho a fons, començant perles contractacions anteriors de l´aspirant en qüestió, que l´Ajuntament no detalla a aquest diari apel·lant a la llei de protecció de dades. L´equip de govern també hauria d´aclarir, amb voluntat positiva i sense caure en una innecessària autodefensa, dubtes sobre la seva reacció. Caldria saber per què un problema que és comunicat perla funcionària al seu cap la primera setmana de juliol i a la seva regidora a mitjan juliol no genera cap document escrit fins al dia 4 d´agost. Tindria un interès especial conèixer què han fet, en concret, elregidor responsable de Recursos Humans, Jaume Torras, que a més ho és de Transparència; i el president del tribunal de selecció i principal responsable del procés, qui, a més,resulta ser el secretari municipal i pertant màxim garant de la legalitat al consistori, José Luis González Leal.

També és inevitable preguntar-se per què no es va obrir un expedient informatiu per documentarla informació i els testimonis disponibles, i valorar així si calia emprendre alguna actuació immediata, abans de decidir enviar el tema al jutjat, on adquireix una dimensió penal i se sotmet a la lentitud judicial. També caldria saber per què la mare de l´examinat va ser mantinguda al seu lloc de treball fins aquesta setmana en comptes de traslladar-la sense prejutjarres, per tranquil·litat de tothom i per un senzill criteri de prudència. També, per què l´Ajuntament, els Mossos i el jutjat han mantingut una actitud hermètica sobre una denúncia de gran interès públic que el govern no va donar a conèixer en un comunicat fins una hora després que aquest diari n´informés àmpliament.

La majoria d´aquests dubtes no seran dilucidats pel jutge, que es limitarà a buscar l´autor o autora de la falsificació. Portar el cas al jutjat expressa un lloable desig d´arribar fins al final, però no eximeix el govern de Valentí Junyent d´afrontarla seva part de la feina. De moment, no l´ha fet. Un cas com aquest pot tenir com a contrapartida positiva un efecte profilàctic contra eventuals amiguismes, però només serà així si, al marge de veure si d´aquí a un o dos anys es condemna un culpable, es resolen amb naturalitat tots els dubtes del moment present sense cap reserva i es garanteix que no tornarà a passar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema