L
a dimissió de José Antonio Martínez Álamo com a màxim responsable d'ICL marca un canvi d'etapa després d'onze anys. Va arribar a una empresa tancada en ella mateixa, desvinculada del seu entorn i orientada al desastre; la deixa amb un projecte multimilionari en marxa i convertida en un actiu estratègic per al Bages i de dimensions nacionals. La seva trajectòria presenta el llast dels enormes problemes ambientals que va heretar dels propietaris anteriors, encara vivament candents, però el balanç final d'aquests onze anys serà rotundament positiu. Cal ara que ICL mantingui el rumb, renovi les apostes al Bages i resolgui els temes ambientals pendents. El Bages necessita que la nova etapa mantingui el millor de la que ara acaba i que la transformació aconseguida per Martínez Álamo arribi fins al final.
